dijous, 12 de març del 2009

Raquetes a Tuixén

Aquest últim cap de setmana, 7 i 8 de Març, la prova del circuit de raquetes tocava a Tuixén, a l’estació d’esquí nòrdic de Tuixén-La Vansa, en ple cor de la serralada del Cadí, un altre estació com les altres que hem visitat, molt familiar, un munt de nens amb els seus pares practicant l’esquí de fons o les raquetes de neu en un molt bon ambient de muntanya.
Varem sortir de Sant Feliu el dissabte a la tarda i després de varies aturades per problemes al cotxe d’en Jordi i la Cristina, arribem a lloc a recollir els dorsals i trobar plaça per aparcar i passar la nit, el pàrking de l’estació es ampli i trobem altres autocaravanes ja situades per pernoctar, fem el sopar i a veure el futbol, em vaig anar al llit desil·lusionat amb el meu equip per tornar a perdre, però aquesta temporada ja estic acostumat.
No ens llevem gaire d’hora ja que la sortida es a les 10 del matí, esmorzem tranquils i ens preparem per l’excursió, l’edició d’aquest any es torna a pujar al Padró del Quatre Batlles i la Tossa Pelada, però al contrari que l’any passat.
Els nou representant del Matxacuca (Quico, Magda, Laia, Carlos, Jordi, Cristina, Rodri, Consu i Laia R.), enfilem cap el cim del Padró aproximadament unes 200 persones, fa un dia radiant, el sol ens fa suar de valent, arribem al avituallament, reposem líquids i algun sòlid, altre cop a caminar, la Magda, la Consu i les dues Laies, es desvien pel circuit curt, nosaltres ja veiem el cim del Padró, un cop dalt, carenem per passar pel cim de la Tossa pelada i aquí comença la baixada, no sense fer la foto de rigor, baixem tranquils, fent fotos del paisatge i alguna que altre tombarella, ja som a l’arribada, un altre cop a jalar i a veure, ja han repartit els trofeus de la cursa de raquetes que es disputava al mateix temps i pel mateix circuit, i ara toca el sorteig de material, no està malament un buff, unes polaines i unes ulleres, tres de quatre, a la Laia R. també li va tocar una tovallola.
Es l’hora de dinar, els nens ho fan junts a la meva furgo i els grans a l’autocaravana d’en Rodri, uns molts bons peus de porc cuinats per la mare de la Consu i una carn en salsa que ens va deixar sense pa, tot remullat per un bon vi i amb les postres cava i un xupito de crema d’orujo, qui condueix ara?, fem temps per baixar-ho tot i ens posem en marxa, a l’alçada de Sant Llorenç de Morunys, en Jordi i la Cristina es paren per problemes amb el cotxe, decideixen quedar-se per reparar-lo a un taller del RAC, poc després ens truquen i comenten que els estan baixant amb taxi a Sant Feliu i el cotxe el portaran al dia següent.
Arribem a casa ja de nit i pensant en la propera que serà a Nuria el dia 22 d’aquest mes.

dimecres, 4 de març del 2009

Gavarnie mon amour.




La setmana pasada, dos companys d'estudis i de muntanyes, els quals acostumo a fer activitats amb ells, van passar uns dies a Gavarnie (la France), jo per dificultats de feina no vaig poder assistir als actes que allí es desemvoluparen, quina enveja, us deixo l'escrit que el colega Francis Canyis m'ha enviat.


Salut i força.




El blogspot d'en Mestre Esteve i d'el bombero furgonetero Francis Canyis.


Després d'haver fet un bon stage de gel a Bielsa de 3 dies el gener passat, dilluns passat el Mestre Esteve i el bombero furgonetero van anar cap a Gavarnie a fotre-li a les cascades de gel. Per mala sort en JJ no va poder venir. La setmana prometia ja que sabiem que feria bon temps i així va ser. Dimarts vam arrassar amb la cascada "Fluido Glacial". 300m de gel continuat amb pendent entre 75 i 80 graus sostinguts i en el 2 llarg el mestre va fer una variant (tout droit) que la inclinació arribava a 90 graus (és un foll!!!). Ja a peu de via ens vam abraçar i ens vam felicitar pq era la primera vegada que fèiem una cascada d'aquestes característiques (cadascú va fer 3 llargs de primer de 60m!). L'endemà dimecres vam anar a fer el corredor esquerre de la cara oest del Taillon. Estava format i en molt bones condicions i el temps brutal (cel blau i res de vent). En el corredor hi vam trobar ressalts de gel (75graus) i algún tram de mixte molt disfrutón. A més no hi havia ningú i vam fer el primer 3mil de la temporada (bé per en mestre era el 4rt cop que el feia i jo el 3r). El ritme d'activitat era molt bo. Ja el dijous, vam tornar a Gavarnie a rematar l'estage i aprofitant que les condicions eren molt bones vam anar fer la via Zuluaga. Tot i així, després del 2llarg jo ja estava petat dels dos dies tant intensos que portàvem. Sense cap pressa vam decidir baixar de la via i el mestre Esteve em va fer una "demo" de com fer uns abalakovs d'alt nivell. Ja a peu de via vam estudiar altres vies per fer en el pròxim stage de gavarnie. Segur que hi tornarem!!!


A la foto es veu el mestre Esteve fent la variant del 2 llarg (90graus). Salut i força muntanya!!! Fins la pròxima!!!