Dos cims mes i finalitzo el repte 212.

Els Quicos.

A la tercera va la vençuda, tres cops he hagut de visitar la vall de Portillón per poder restar aquets últims 5 cims, els tres Belloc, el Spijeoles i el Gourdon, fa dos anys amb en Canyi i en Marc, només varem poder pujar al Gran Quairat a retre homenatge al desaparegut Esteban i el mal temps ens va fer baixar sense pujar cap cim mes, l’any passat amb en Marc un altre cop el mal temps ens va fer batre en retirada no sense haver pujat a la cresta de Cabrioles-Lezat i aquest passat cap de setmana amb en Jordi Palet sortint del refugi d’Estos per fi he pogut finalitzar el sector.

Tenia pensat pujar a principis d’agost però he pogut fer coincidir l’activitat amb la 15a jornada de tres figures que estan fent el repte 3x3000, pujar als 212 cims de mes de tresmil metres del Pirineus en 25 jornades, al abast de nomes d’uns pocs, el Kiko Martí i en Josep Quadart membres del equip de copa del mon de curses de nuntanya del Matxacuca-Diedre i l’incombustible Oscar Perez un fora de sèrie del trail running, estan realitzant aquesta bogeria, barrejant l’alpinisme lleuger i el running en pocs trams. si continuen així estic segur que acabaran el repte. Arribem al refugi d’Estos amb en Jordi el divendres al voltant de les 19 hores, nomes entrar trobo a la Noelia, la dona del Kiko, ni m’ho esperava jo ni ella, va pujar amb la seva filla Ares i la Montse, dona de l’Oscar a mes de una parella d’amics, i també es van sumar a la festa dos grans esportistes en Juan Carlos Escuter i en Lluis Sanvicente, els quals acompanyarien en les dues properes jornades a l Kiko i al Oscar, en Josep Quadrat no hi era, estava recuperant-se de una lesió al peu, mes endavant quant arribin a hospital de Benasc s’incorporarà un altre vegada al grup, durant el sopar parlem del que han fet i el que els hi queda, jo ja ho se perquè hi he pujat a quasi tots els que els hi falten, però fa respecte nomes repassar-ho mentalment, sortirem junts a les 7 del matí.

Ens llevem a les 6 i esmorzem, preparem el material i a les 7,30 sortim del refu, remuntem junts el rierol que baixa del llac de Gias, quan arribem al mateix ens separem, ells van a fer la jornada 19 del llibre d’en Lluis Capdevila però sortint d’Estos i acabant al refugi de Portillón, la cresta Gias-Belloc, i nosaltres enfilen cap el port d’Oô, on passarem al coll de Gours blancs per començar la cresta de Gourdon-Belloc, ens acomiadem i pujem al coll d’Oô, allí en Jordi diu que vol pujar al Jean Arlaud, l’espero al coll menjant una mica, en una mitja hora ja era amb mi, passem pel coll de Gours Blancs i pugem el primer tresmil, el Gourdon, cap dificultat, continuem per la cresta que baixa fins una depressió, ara toca pujar un pas un xic complicat però amb bona presa, i a pujar fins el pic Spijeoles, sembla que vol ploure però gracies al vent els núvols passant per sobre nostres, de moment, ara queden els Belloc, una successió de bretxes els separen, tres cims entretinguts, els completem i ara a tornar, quan tornem a estar sobre l’Spijeoles parem a menjar, i veiem com els quatre companys estan sobre el Jean Arlaud, nosaltres baixem per la via normal del Spijeoles i flanquegem fins el coll de Gourds Blancs on trobem en Lluis i en Juan Carlos que han donat la volta cap el coll un com pujat el Gourdon, baixaran directes al refugi de Portillón, comenten “aquets dos no els segueix ningú”, “i porten la meitat dels cims a les cames”, ens acomiadem i nosaltres continuem el nostre camí cap el coll d’Oô per baixar al refugi d’Estos, completem la jornada en un temps de 8 hores, prenem una cervesa ben merescuda i cap a Benasc a dutxar-nos, a sopar i dormir i l’endemà abans d'anar cap a casa fer la via ferrata de Sesué.