Raquetes a Guils de Cerdanya

Dissabte, desprès d’una bona ressaca de carnaval, surto de Sant Feliu amb en Rodri en direcció altre cop a la Cerdanya, aquesta vegada tocava a Guils de Cerdanya i la seva estació d’esquí de fons Guils Fontanera una estació molt familiar i tranqui-la.
Arribem a lloc al voltant de les 13:00 hores i ens dirigim cap el bar per dinar, esta a tope, demanem taula, però haurem d’esperar una mitja hora a que acabin una taula per seure nosaltres, molt bon menjar amb el típic trinxat de la comarca i molt bones vistes, totes amb malles, ummmm, una petita migdiada a la caravana i per acabar de baixar el menjar fem unes practiques d’ARVA al costat del pàrking, aquesta estació tenca la pista d’accés a les 17 hores, així que poc desprès veig que tenia una trucada d’en Jordi i Cristina que ja havien arribat però s’havien trobat la pista tancada i es queden a dormir diu al costat de la porta en una petita explanada, ens quedem sense strip-poker, mes tard fem un bon sopar i a escoltar el futbol, que li a passat al Barça? jejejeje, i a dormir contents, al menys jo.
Al matí ens llevem a les 8, i al poc temps apareix el primer cotxe, sembla que la pista ja es oberta, preparem l’esmorcar i al poc arriben els primers participants del circuit, en Jordi i Cristina es col·loquen al costat nostre, anem a buscar els dorsals i a les 10 comença l’excursió, des de l’estació passant pel costat de les pistes, enfilem seguint el GR-11, en direcció al llac de Malniu, aproximadament 1:30 de camí, el qual puja uns 300 metres de desnivell, passem pel costat del refugi de la Feixa on un avituallament ens espera, control de dorsal i a continuar, arribats al llac fem una parada, fotos, menjar i veure. Tot baixant gaudim del paisatge per on em pujat, al fons el Cadí, una mica mes a l’esquerra la zona del Puigmal, al davant la Tossa i als seus peus les estacions de la Molina i Masella i al nostres peus la preciosa Cerdanya.
Ja nomes queda arribar al pàrking, entreguem el dorsal, treu un paperet, diu una noia de l’organització, fico la ma a la bossa i olé, em toca una motxilla, aquesta vegada tots em picat alguna cosa, ens canviem i entrem a la caravana, una ampolla de cava al congelador ens esta esperant, l’amenitzem amb unes delicadeses japoneses i altres catalanes, desprès de descansar una estona baixem a Guils a trobar un bar per dinar, son les 16 hores, arribem justos per trobar taula, fem un bon àpat i ens acomiadem, en Jordi i Cristina baixen per França per no trobar cua i nosaltres em comprat anada i tornada al túnel, evidentment trobem cua.
Una excursió molt maca i recomanable per tots el públics, tant pel recorregut com per les vistes.
Aquesta vegada no han vingut les nostres famílies, raquetes es poden fer cada cap de setmana, desfilar a la rua de carnaval només aquest cap de setmana, coincidència de dates.

Per fí, la Conrrado ja es aquí.

Ahir dijous tocava provar la Conrrado-Altamira a la Gra de Fajol gran (Ulldeter), m’aixeco a les 6 del matí, cansat d’una bona pallissa del dia anterior (tot el dia a sobre d’una grua desmuntant equips per foragitar estornells a Girona), i molt mal d’esquena, tot i amb això preparo les coses i enfilo carretera en busca de l’Esteva, a dos quarts de nou arribo a Sant Joan, l’Esteva carrega “sus cosas” i a la guerra, no abans d’esmorcar a Llanars, bar molt concorregut per una nodrida quantitat de mascles, per que serà?
Total que arribem a Vall Ter i ens posem a peu de via al voltant de les 11 del matí, tard, però l’esmorcar s’ho valia, ens mirem la via i apreciem que no esta justa de glaç, no justa no, està “matojera” total sobretot a la part central i algun altre passatge de roca pura i dura.
No ens ho pensem mes, diu l’Esteva, com tens l’esquena?, ja ni me’n recordava de que em feia mal, potser la por o la pujada d’adrenalina em tenia el dolor mitigat, !!bé¡¡, va fot-li per on vulgui, l’Esteva comença a pujar i en tres llargs i mig en mengem la via, no sense passar una mica de fred quan assegures i una bona suada quan et toca pujar, suposo que devia fer una mica de fred al corredor per que en arribar a dalt li vaig cardar glopada a l’aigua i era granissat, tot i que la duia a la motxilla, el primer i tercer tram son macos i sostinguts, el segon “matojero” a tope i la sortida una mica delicada a l’últim pas de roca, ha estat una via maca i difícil però la Fènix ens va agradar mes als dos.
Al final de la via una abraçada, feliços i a recollir material, un consell, quan deixeu la motxilla a terra, mireu que tingui prou pes a dins, per que si no us pot passar com a mi, que amb una ratxa de vent em va caure rodolant fins a coma d’Orri, si, si, fins a baix de tot, la qual cosa vol dir que vaig tenir que baixar a buscar-la, la patejada va ser guapa, mentrestant l’Esteva va recollir la furgo i em va esperar a la carretera al trencant de l’Orri.
Rebentat no per la patejada, si no per la recerca de la motxilla que havia quedat subjectada a mig d’un pi i no la trobava, quin fart de pujar i baixar al voltant de on la varem veure que es parava.

Un cop a la furgo, baixem a Sant Joan, descarreguem les coses de l’Esteva i fem petar la xerrada amb la companyia de unes birres i alguna cosa per picar, una hora i mitja desprès em trobo a Sant Feliu amb la família que m’està esperant per anar a la botifarrada de carnaval, això si amb una dutxa prèvia.

La propera?

Puigllençada amb esquís.

Divendres dia 13 vaig quedar amb l’Esteva per fer una via a Ulldeter que tenim entravessada, però en l’últim moment canviem l’activitat a causa la neu caiguda un parell de dies abans, Així no ens hem de fotre la pallissa per arribar a peu de via i netejar la mateixa de la neu nova, ja ho faran altres el cap de setmana, provarem l’esqui de muntanya, tot i que no es aconssejable pel fort risc d’allaus creiem que aprofitant les instal·lacions de la Molina es segur pujar al Puigllençada per la vanda del Pla d’Annyella aprofitant les pistes dels Alabaus.
Dit i fet, al voltant de les 8:30 estic a Sant Joan de les Abadesses per recollir l’Esteva però abans l’esmorcar de rigor. Arribem als Alabaus, aparquem i preparem el material, esquis, motxilla, rova d’abric, alguna cosa de jalo i el material de seguretat ARVA, pala i sonda, tot i no ser molt perillosa l’ascensió al Puigllençada (en J.J. no diria el mateix),es millor anar previnguts.
Ha caigut neu, però esta molt ventada i en alguns llocs es veu el terra i els matolls, l’ascensió la fem pel costat de les pistes i ben aviat ens trobem al cim, fa una mica de vent ens abriguem i baixem fins enllaçar una pista que ens porta fins a vaig de tot, la baixada m’ha deixa’t els quàdriceps ben adolorits, mengem quelcom i repassem la fauna existent i altre vegada a pujar fins al cotxe, un total de 1100 mts. de desnivell amb unes 4 hores d’activitat, un entreno com cal.
Fem quatre rises mentre carreguem les coses a la furgo i me tard una parada a l’estació de Toses per fer una rehidratació a base de carbohidrats i cap a casa de l’Eteva, un bon dinar amb unes costelletes de xai amb patates i una amanida, els postres i un bon tallat, i una hora i mitra mes de camí per arribar a Sant Feliu.
Tot un dia ple d’activitat i bon rotllo, varies lliçons d’esquí que agraeixo per que es la tercera vegada que mels poso. Ara a esperar a la propera que si tot va bé serà la setmana vinent a la Conrrado, quines ganes li tinc.

Raquetes nocturnes a Cap de Rec

Aquest passat cap de setmana ens hem desplaçat fins a Cap de Rec, a proa de Martinet de Cerdanya, per participar a la prova de raquetes de neu que organitza la FEEC, en aqueta ocasió consistia en una excursió nocturna a la llum de la lluna plena del dia 7 al 8 de Febrer.
Ens posem en contacte 9 socis del club per assistir a la mateixa i quedem per trobar-nos allà al voltant de les 6 de la tarda de dissabte, en Rodri i la seva família estrenen autocaravana i sortim junts de Sant Feliu a les 11 del matí, fem una parada per menjar a Martinet i comencem la pujada fis a Cap de Rec, un viatge solejat i bo fins arribar a l’estació on el vent fa acte de presencia i no ens deixarà fins que tornem a baixar.
Recollim els dorsals, esperem a que arribi en Jordi i la Cristina i a les 19 hores donen la sortida, un recorregut magnífic, amb una pujada suau entre boscos arribem al pla de Someres on ens esperaven amb un bon caldo calent, cosa que es va agrair ja que els -10 graus i el vent que feia la sensació de fred va ser molt alta, travessant aquest pla la neu aixecada pel vent no deixava veure les marques del circuit tot i que estaven situades a uns 10 metres una de l’altre, a partir d’aquí la cosa ja anava de baixada, travessem l’estany de l’Orri i continuem en direcció al refugi enmig de boscos completament nevat a la llum de la lluna, un cop arribats al refu quedava el sorteig de material i preparar la propera que serà el dia 22 de Febrer a Guils de Cerdanya.
Cal remarcar la magnifica organització i control del club organitzador que ne tot moment va estar al cas de tots els participants controlant el seu pas en moltes ocasions.
En Jordi, la Cristina, la Família d’en Rodri i nosaltres fem nit a Cap de Rec amb un fort vent que va moure les furgonetes durant tota la nit, i a les 10 del matí sortim en direcció Sant Feliu, passant abans per l’arrossada que va tenir lloc a Bagà, a les 18 hores arribàvem a casa.
Una experiència diferent, les excursions a la llum de la lluna plena son maques, però entre boscos nevats encara mes.