dimarts, 21 d’abril de 2009

Comencen les Curses de Muntanya


Aquest passat diumenge dia 19, van començar les competicions de Curses de Muntanya organitzades per la FEEC, concretament la de diumenge era la 3ª cursa de muntanya de l’Alta Segarra, primera del Circuit Catala de Curses de Muntanya.
El dissabte vaig quedar amb en Salvador Ribot per recollir-lo a Santa Cristina i marxar cap a Sanaüja, lloc on es disputava la cursa, i allí ens trobaríem amb en Roberto Sancho i família per sopar i dormir, la pluja va fer acte de presencia en arribar al poble i ens temíem que l’endemà potser ens mulléssim una mica.
No va ser així i l’endemà un sol radiant va fer acte de presencia per gaudir de una magnifica cursa amb una organització molt ben estructurada i eficient, recollim els dorsals al voltant de les 8 del matí a la plaça del poble i anem a escalfar un xic, no fos que ens cansem massa, la sortida de les noies es fa a les 9 i la dels nois a les 9:15, la plaça era plena de gom a gom, el trabucaire dona la sortida i a córrer, be al començament com a tot arreu una mica d’embuts però un cop fem el primer bucle i passem pel poble km 8 aproximadament ja la cosa estava mes estirada i només feies una mica de cua als passos tècnics. La cosa se’m va fer llarga, mai no havia corregut tanta distancia 23,8 km, i les meves cames a partir del km 16 van començar a fer figa, tot i això la vaig poder acabar amb un discret temps de 4:00:23.
La majoria del recorregut eren corriols amb forces pedres mullades que feien relliscar a mes d’un, travessar un riu una mica crescut per les pluges de dies anteriors i varies fortificacions que varem haver de creuar o passar per sobre dels seus murs.
La estrena de l’equip del Matxacuca fou impressionant amb un 5é lloc d’en Roberto i un 9é lloc d’en Josep Labrador, aquest últim va fer un tercer de la categoria de Màster, i en Salvador també la va acabar.
Ara toca esperar a la propera que serà la de Sant Amand a Ripoll el proper dia 3 de Maig.

dimecres, 15 d’abril de 2009

La Devesa de Girona







He passat dos dies treballant i disfrutant amb en Cesc Vilarruvies a la Devesa de Girona, fent una poda de seguretat, feina que es fa cada any i que consisteix en treure les branques seques per evitar que al caure puguin fer mal a persones o bens. La experiencia brutal el trovar-te a sobre d'un arbre que fa uns 50 metres d'alçada, bestial, be jo diria "de cagarse", tobar-te voltat d'arbres tan grans i tan ben cuidats es flipant, sentir com es mouen amb el vent no te nom.

Ha estat una experiéncia que desitjo es torni a repetir.


On la grua no arriba s'ha de pujar amb les cordes.

dilluns, 13 d’abril de 2009

Raquetes a Ull de Ter.

Amb aquesta ultima excursió amb raquetes finalitza el Circuit Català de Raquetes de neu d’aquest any. Sortim de casa el dissabte a la tarda desprès de anar a veure al Víctor, (el noi de la bateria), que intentava batre el record del mon tocant la bateria durant mes de 120 hores sense parar per donar a conèixer una enfermetat que se’n va endur a la seva germana petita i poder recaptar diners per la fundació síndrome de west, ( http://www.sindromedewest.org/ ). En arribar a Vallter no hi havia ningú, així que decidim baixar al pàrking de Setcases per varies raons, a dalt no tenim cobertura de mòbil ni TDT i la tele es força important si tens nens. Una volta pel poble, curta ja que plovisqueja, i a preparar el sopar i a dormir.
Al mati ens llevem, preparem les coses i pugem cap el pàrking mes baix de l’estació, just al davant del refugi de Pastuira, poc a poc van arribant els participants, recullo els dorsals de la família i quan surto acaben d’arribar el Jordi i la Cristina, que no han pogut venir el dia abans per que preparaven les cosses per les minivacances de setmana santa a França.
A les 10 en punt ja som tots a la sortida i comencem a pujar, el recorregut ja el coneixem els que som assidus d’aqueta zona, pugem en direcció als Fajols, els voregem per sota al igual que el Pic de Bastiments, fins la cafeteria de les marmotes i desprès cap a Baix pel costat de les roines del refugi vell i mes tard el nou refugi de Ull de Ter, a partir d’aquí pel mateix lloc de pujada. La Magda i els nens s’han quedat al refugi quan pujaven per poder baixar tots junts quan jo passi a la tornada, en Carlos s’ha aixecat amb torticolis i no ha passat molt bona nit, la Cristina i en Jordi s’han avançat una mica però abans d’arribar a les marmotes els atrapo i fem la resta del recorregut junts, el dia es esplandit amb un sol que pica, i una neu caiguda feia pocs dies quasi pols al començament del dia i mes pasteta al final, en passar pel costat del refugi ja de baixada s’uneixen a nosaltres la dona i els nens, ja nomes queda arribar a la furgo i retornar el dorsal. Aquesta vegada tenim una mica mes de sort amb el sorteig de material, a la Marga li toca mig pernil i a mi dos fuets, a mes dels dos fuets que hi anaven a cada bossa, tenim material suficient per muntar una xarcuteria.
Ens acomiadem dels altres raqueters i baixem a Setcases al pàrking a menjar, en Jordi i la Cristina marxen ja que tenen presa per acabar de preparar les coses per les vacances, desprès de menjar una bona migdiada i una trucada de telèfon ens entristeix, en Víctor ha hagut d’abandonar per prescripció medica, però ell esta molt content per la quantitat de gent que ha passat pel teatre de Sant Feliu per animar-lo i les 80 hores que ha pogut estar tocant la bateria. Ja només que da la festa d’entrega de regals per l’assistència a les proves del circuit, aquets entrega es celebrar el proper dia 16 de Maig a la Seu d’Urgell, ultima trobada dels raqueters d’enguany.
Fins aviat raquetes.

Raquetes a Núria.


El dia 21 de Març després de dinar, quedem amb en Jordi i la Cristina per marxar cap a Queralbs, mes tard arribarien en Rodri i família al pàrking del cremallera. Un cop allà anem a fer un vol per la zona a visitar el salt del grill, un salt d’aigua que i ha de camí al refugi de Coma de Vaca. Un cop al pàrking decidim donar un tomb per Queralbs i veiem que fan la presentació de un disc de un grup de corda anomenat Los amantes de lulu, entrem i fem la copa i veiem el concert, ens agrada molt a tots, tornem a la furgo i preparem el sopar i a dormir que em de ser aviat llevats per agafar el cremallera i pujar a Nuria.
Ens llevem d’hora i premen el tren de les 7:45, quan arribem a dalt no trobem que hi hagi molta neu i fa un vent molest, a mes de una mica de fred, però a les 9 en punt donen la sortida, el recorregut es des de l’estació es puja per la vall de nou fons fins al coll, noucreus i baixar per la vall del noucreus, la neu estava força dura, així que quan arribem a sota del coll de noufons, l’organització no deixa pujar a ningú que no portes grampons, girem i baixem pel mateix lloc que la pujada, no sense abans fer una petita queixalada, ens prenem la baixada amb tranquil·litat i quan arribem a baix ja s’ha sortejat el material, donaven números a mida que arribaven els participants i molts ens varem quedar sense, recollim la bossa amb regals per la participació no sense abans menjar una mica i veure força. Prenem el cremallera i a la 1:30, arribem al pàrking de Queralbs, preparem el menjar per tots, muntem la paradeta al costat de la fugo i cadascú treu el menjar i el veure que ha portat, un cop buidats tots el tapers fem una juguesca amb els ARVA’s al costat mateix del pàrking, els nens i no tant nens es diverteixen i aprenen a trobar l’ARVA.
A mitja tarda decidim baixar cap a casa, un altre sortida amb família que satisfà a tothom i es la sisena, la propera es a Vallter, esperem que no manqui la neu.