divendres, 27 de juny de 2014

Ja queden menys!! 2012


Desprès d’una temporada marcada per una lesió i poc temps per dedicar als tresmils, quasi la puc donar per finalitzada, a falta de la sortida d’octubre sempre i que la meteorologia ho permeti.
La passada temporada 2011 amb l’ajuda de varis companys com en Jordi Palet, David Bragulat, en Marc Font i l’estimat Esteban Martinez que ens va deixar per culpa d’un desgraciat accident als Alps, vaig poder restar de la llista dels 212+4 extres, 55 cims mes, dels 61 als quals vaig pujar, vaig tindre mes dies per fer les activitats i mes companys per dur a terme aquest repte, la cosa ha variat enguany, la lesió del genoll, pocs dies, nomes dos caps de setmana i la feina una mica estressant, ha fet que hagi trepitjat amb la companyia d’en Jordi Palet només 23 cims dels quals puc restar 20 de la llista, 27 em queden per poder finalitzar el repte, aquell que va començar amb; ara faré els 11 principals; ara els de Catalunya i finalment acompanyant a l’Esteban a finalitzar el seu repte personal, així es quan es va convertir per mi en un veritable repte, fa 5 temporades.
L’últim cap de setmana de juliol 2012 ens acostem a la vall fosca per córrer la Vertical cabanera a Capdella i a la tarda ens enfilem a la via ferrata de Sacs a la Vall de Benasc, l’endemà per la vall de Remuñé pugem al pic Boum, dilluns aprofitant el pont, ja que el dia 1 d’agost es festa local a casa nostra, fem una de les jornades del llibre d’en Capdevila concretament la 18, la cresta Veteranos-Bardamina, però com punt de sortida ho fem des de el pàrking de la Vall d’Estós, unes quantes hores mes tard, no contents amb això ens desplacem a Gavarnie on nomes arribar decidim pujar el petit Vignemale aparcant la furgo a la Vall d’Ossue, en 4 hores tornàvem a ser a la presa i a fer la cervesa a Gavarnie a casa de l’Armand i l’Anie, dimecres tornem cap a casa però no sense enfilar-nos a la ferrata de Cumelí.
L’altre sortida ha coincidit amb un altre pont, en aquest cas el de 11 de setembre, arribem a Benasc divendres a la nit, a les 5 de la matinada pujàvem a l’autobús en direcció a la Besurta i amunt, l’objectiu la cresta del Medio, primer l’Esmith Endel, el Maldito, Astorg i Pico del Medio, en Jordi no te prou i visita el Pico Coronas i la Tuca Coronas, l’últim cop que varem estar aquí ell no els va pujar, baixem ràpid que hem d’anar cap a Gavarnie, una birra abans de pujar a l’autobús, un bon plat combinat a l’Araguells i kilometres pel davant.
Dormim al coll de Tentes, i com en Guardiola ens llevem ben d’hora, travessem la Bretxa de Roland i comencem a fer un altre jornada interminable de l’amic Capdevila, jornada 5, el Circ de Gavarnie, 10 tresmils per endavant, des de el Casc fins el Dit del Perdut, el paisatge es impressionant i la solitud també, no varem trobar a ningú fins acostar-nos al Perdut, sense gaire temps decidim no pujar al Dit per no quedar-nos sense sopar al refugi de Goriz, el donen a les 7 de la tarda, arribem a les 5:30, el podíem haver fet, ens lamentàvem desprès, fins que al voltant de les 6 va començar a ploure, uff.
Una nit al refugi un xic moguda, a l’habitació també deixen entrar a dormir ossos?.
L’endemà toca un altre jornada maratoniana, però ni la meteorologia ni el meu genoll pinten bé, sortim ja amb llum de dia i enfilem la Punta de las Olas, la boira puja molt ràpid, ens acostem al Baudrimont SE entre núvols baixos, pugem i comencem a no veure res, un cop a baix ens mirem i decidim baixar per on em pujat, no ho tenim clar la visió de la ruta a seguires pràcticament nul·la, un altre cop serà, arribem dels primer al refugi i veiem desfilar una munió de gent de tot tipus però principalment gent que s’ha plantejat el Mont Perdut com primer tresmil i així baixen, assegut a l’entrada del refugi veig passar per davant meu un Pollastre, el vaig reconèixer per l’armilla negra que varem regalar aquest any al Terra d’Indiketes, vaig pensar per un moment que era una visió provocada per les dues cerveses que m’havia pres, però no era un pollastre el qual va baixar directe cap a la pradera d’Ordesa, el sopar el varem compartir amb dos senyors de uns 70 anys que feien el GR11, el que no sabia es que dormirien també al meu costat, quina nit, aquella habitació semblava una gàbia d’ossos i jo al mig, en Jordi es va quedar petit al costat d’aquells dos senyors.
L’endemà tocava tornar, un passeig fins la furgo tornant a travessar la bretxa de Roland i un munt d’hores de carretera fins a casa.

dilluns, 23 de juny de 2014

Retorn!!!

Fa temps que no escrivia res al blog, mes de quatre anys, moltes coses han passat a la meva vida, dos molt importants per mi, he perdut un amic en un accident de muntanya, ell va ser el culpable del meu amor per les muntanyes, ell hem va ensenyar la majoria de les coses que he fet en aquest meravellós mon de l’alpinisme, mai una mala cara, mai una discussió, nomes bones paraules, companyerisme, somriures i amistat sense contrapartides, a l’Esteban no el vull oblidar mai, tots el que el coneixíem el trobem molt a faltar i l’altre ha estat el traspàs de la meva empresa a una mes gran, Garden Tona però continuo treballant de jardiner, per ells clar, el temps passa, la meva filla ja no es tan petita a punt de fer els divuit, el nano quasi va per lliure amb vint anys, la Magda segueix patint-me espero que segueixi així molts anys i jo ja amb quasi mig segle.

Intentaré anar explicant el que he viscut durant aquesta absència al blog, durant els propers mesos, però no garanteixo molta continuïtat ja que entrem a l’estiu on tinc el punt àlgid de la meva feina, així donç fins ara.
Gracies per tot Esteban