Raquetes a Tuixén

Aquest últim cap de setmana, 7 i 8 de Març, la prova del circuit de raquetes tocava a Tuixén, a l’estació d’esquí nòrdic de Tuixén-La Vansa, en ple cor de la serralada del Cadí, un altre estació com les altres que hem visitat, molt familiar, un munt de nens amb els seus pares practicant l’esquí de fons o les raquetes de neu en un molt bon ambient de muntanya.
Varem sortir de Sant Feliu el dissabte a la tarda i després de varies aturades per problemes al cotxe d’en Jordi i la Cristina, arribem a lloc a recollir els dorsals i trobar plaça per aparcar i passar la nit, el pàrking de l’estació es ampli i trobem altres autocaravanes ja situades per pernoctar, fem el sopar i a veure el futbol, em vaig anar al llit desil·lusionat amb el meu equip per tornar a perdre, però aquesta temporada ja estic acostumat.
No ens llevem gaire d’hora ja que la sortida es a les 10 del matí, esmorzem tranquils i ens preparem per l’excursió, l’edició d’aquest any es torna a pujar al Padró del Quatre Batlles i la Tossa Pelada, però al contrari que l’any passat.
Els nou representant del Matxacuca (Quico, Magda, Laia, Carlos, Jordi, Cristina, Rodri, Consu i Laia R.), enfilem cap el cim del Padró aproximadament unes 200 persones, fa un dia radiant, el sol ens fa suar de valent, arribem al avituallament, reposem líquids i algun sòlid, altre cop a caminar, la Magda, la Consu i les dues Laies, es desvien pel circuit curt, nosaltres ja veiem el cim del Padró, un cop dalt, carenem per passar pel cim de la Tossa pelada i aquí comença la baixada, no sense fer la foto de rigor, baixem tranquils, fent fotos del paisatge i alguna que altre tombarella, ja som a l’arribada, un altre cop a jalar i a veure, ja han repartit els trofeus de la cursa de raquetes que es disputava al mateix temps i pel mateix circuit, i ara toca el sorteig de material, no està malament un buff, unes polaines i unes ulleres, tres de quatre, a la Laia R. també li va tocar una tovallola.
Es l’hora de dinar, els nens ho fan junts a la meva furgo i els grans a l’autocaravana d’en Rodri, uns molts bons peus de porc cuinats per la mare de la Consu i una carn en salsa que ens va deixar sense pa, tot remullat per un bon vi i amb les postres cava i un xupito de crema d’orujo, qui condueix ara?, fem temps per baixar-ho tot i ens posem en marxa, a l’alçada de Sant Llorenç de Morunys, en Jordi i la Cristina es paren per problemes amb el cotxe, decideixen quedar-se per reparar-lo a un taller del RAC, poc després ens truquen i comenten que els estan baixant amb taxi a Sant Feliu i el cotxe el portaran al dia següent.
Arribem a casa ja de nit i pensant en la propera que serà a Nuria el dia 22 d’aquest mes.