dimecres, 17 de setembre de 2014

Encara no m’ho crec!!!

Buscant la bretxa per pujar a l'últim cim
Ja fa un mes i encara no m’ho crec, el dia 17 d’agost vaig pujar a la Punta de la Brecha, últim tresmil que hem faltava per finalitzar el repte dels 212 cims de mes de 3000 mts, del catàleg d’en Buyse, hem varen acompanyar en aquest dia tan important per mi en Francesc Canyamenes amic i company dels cursos de Tecnics d’esport  de Muntanya i escalada i en Jordi Palet, amic i company que ha sigut el meu xerpa en 63 cims dels 212 assolits.
Aquesta temporada nomes tenia 7 pendents, els 3 Belloch, el Spijoles i el Gourdon a la zona de Portillon, el dit del Mont Perdut i la Punta de la Bretxa, tres jornades 7 cims.
Ara tocaria fer un balanç de l’activitat en si, des de el primer tresmil que vaig pujar el 2001 (El Perdiguero), fins a l’últim (la Punta de la Bretxa) han passat 13 anys, cada any he pujat en un o altre cim però no va ser fins el 2006 que m’ho vaig plantejar com un futur repte el pujar a tots, la jornada que hem va obrir els ulls de que era possible va ser la Cresta de Alba-Maladetas, tot seguint el llibre d’en Lluis Capdevilla i als amics Marc Font, Francesc Canyameres i Esteban Martinez, es va despertar en mi un desig de conquesta, aventura, no se com anomenar-ho, potser llibertat, gracies amb ells i sobretot al per mi mes gran muntanyenc que he conegut l’Esteban, que hem va estendre la ma per acompanyar-lo a realitzar el seu repte personal, vaig poder conèixer indrets que hem van impressionar per la seva bellesa natural i paisatgística, llocs on no hi passa ningú, on et sents petit, molt petit, li estic molt agraït també per haver gaudit de la seva amistat i confiança, ja que quant la teva vida depèn del company al que estàs lligat has de tenir molta confiança.

Recuperant la corda al Dit del Perdut
Cada temporada es plantegen les activitats d’una manera o altre, quan dic temporada en refereixo a l’estiu i principalment a dos caps de setmana el del 1 d’agost, festa local de Sant Feliu de Guíxols i el del 15 d’agost festa també, que depenent de com caiguessin eren mes o menys dies, es podia fer mes o menys feina, i també la sortida que fèiem el grupet de tècnics a l’octubre, que podia oscil·lar entre tres o quatre dies, no sempre s’havia de pujar tresmils, però si que els prioritzàvem i fèiem activitats complementaries com ferrades, trekings o simplement convivència, així ha sigut com pas a pas he pogut assolir el repte amb ajuda dels que abans he anomenat però també amb altres amics i companys de sortides com en Toni Delgado, Toni Murcia, Raul Roman, Mia Nadal, Cristian Segura, Jordi Cánovas, David Galvez, Toni Caceres, Salvador Sepulveda, Albert Girones, Cristobal Vargas, Carlos Vargas, Albert Gallego, Pep Congost i alguns mes que ara no recordo i principalment gracies a la meva família, que m’ha recolzat i animat en tot el que he volgut fer i a tu Magda, sense tu mai ho hauria aconseguit, gracies.

Francesc Canyameras, Jordi Palet i jo Quico Amador


2 comentaris:

  1. La conquesta del paradís anhelant la llibertat! Moltes felicitats campions!!

    ResponElimina
  2. La més sincera enhorabona Quico!
    Un gran projecte finalitzat, Enveja sana.... Espero algun dia poder-lo rependre.
    Salut

    ResponElimina