Per fí, la Conrrado ja es aquí.

Ahir dijous tocava provar la Conrrado-Altamira a la Gra de Fajol gran (Ulldeter), m’aixeco a les 6 del matí, cansat d’una bona pallissa del dia anterior (tot el dia a sobre d’una grua desmuntant equips per foragitar estornells a Girona), i molt mal d’esquena, tot i amb això preparo les coses i enfilo carretera en busca de l’Esteva, a dos quarts de nou arribo a Sant Joan, l’Esteva carrega “sus cosas” i a la guerra, no abans d’esmorcar a Llanars, bar molt concorregut per una nodrida quantitat de mascles, per que serà?
Total que arribem a Vall Ter i ens posem a peu de via al voltant de les 11 del matí, tard, però l’esmorcar s’ho valia, ens mirem la via i apreciem que no esta justa de glaç, no justa no, està “matojera” total sobretot a la part central i algun altre passatge de roca pura i dura.
No ens ho pensem mes, diu l’Esteva, com tens l’esquena?, ja ni me’n recordava de que em feia mal, potser la por o la pujada d’adrenalina em tenia el dolor mitigat, !!bé¡¡, va fot-li per on vulgui, l’Esteva comença a pujar i en tres llargs i mig en mengem la via, no sense passar una mica de fred quan assegures i una bona suada quan et toca pujar, suposo que devia fer una mica de fred al corredor per que en arribar a dalt li vaig cardar glopada a l’aigua i era granissat, tot i que la duia a la motxilla, el primer i tercer tram son macos i sostinguts, el segon “matojero” a tope i la sortida una mica delicada a l’últim pas de roca, ha estat una via maca i difícil però la Fènix ens va agradar mes als dos.
Al final de la via una abraçada, feliços i a recollir material, un consell, quan deixeu la motxilla a terra, mireu que tingui prou pes a dins, per que si no us pot passar com a mi, que amb una ratxa de vent em va caure rodolant fins a coma d’Orri, si, si, fins a baix de tot, la qual cosa vol dir que vaig tenir que baixar a buscar-la, la patejada va ser guapa, mentrestant l’Esteva va recollir la furgo i em va esperar a la carretera al trencant de l’Orri.
Rebentat no per la patejada, si no per la recerca de la motxilla que havia quedat subjectada a mig d’un pi i no la trobava, quin fart de pujar i baixar al voltant de on la varem veure que es parava.

Un cop a la furgo, baixem a Sant Joan, descarreguem les coses de l’Esteva i fem petar la xerrada amb la companyia de unes birres i alguna cosa per picar, una hora i mitja desprès em trobo a Sant Feliu amb la família que m’està esperant per anar a la botifarrada de carnaval, això si amb una dutxa prèvia.

La propera?