Bessiberri sud i Comaloforno

Em vaig comprometre amb en Toni, a fer-li costat per acabar els tresmils que li falten dels once principals, preparem una sortida llampec cap a la zona de Boi per intentar el Comaloforno des de la boca sud del túnel de Viella.
Pugem amb la furgo i arribem a ultima hora al pàrking del refugi de Conangles, fem un bon sopar i a dormir, la jornada serà llarga e intensa, ja que quant baixem del cim hem de tornar cap a casa.
Ens llevem d’hora i enfilem la vall de Besiberri, sembla que la jornada promet, fa un bon sol i ni es veu cap núvol, arribem al llac que hi ha sota del refugi lliure de l’estanyet, diuen que el varem muntar desprès de treure el de la bretxa Peyta, al costat del Besiberri Nord, al costat de l’estany hi ha un munt de persones acampades, passem pel costat i moltes encara dormen, suposem que el dia anterior (dissabte) hauran fet algun cim, continuem pujant i davant nostre ens trobem un corredor que puja al coll d’avellaners, un corredor molt descompost, que de pujada no presenta gaires dificultats, però que de baixada a mes d’un se li creuarà.
Ja som al coll, podem veure a la nostra esquerra el Bessiberri Sud, per poder fer el Comaloforno no es necessari pujar, però ja que hi som, fem-lo, el cim està ple de gent, deixem la foto per mes tard quant la multitud hagi marxat, i enfilem camí cap el Comaloforno, fins aquest moment en Toni no havia patit gaire, però ara anar per la cresta no ho veu gaire clar, una mica per la dreta i una mica per l’esquerra ja hi som al cim, ens abracem i el felicito pel coratge que hi ha posat ja que jo se que no esta molt avesat a crestejar, tot i que ja s’ha deixat enganyar per mi en alguna altre ocasió.
Tornem cap el Bessiberri Sud i fem la foto, ara toca baixar, a tota pastilla, com deia abans, al corredor ens trobem una noia que las està passant magres, li donem ànims i continuem baixant, un cop arribats a la furgo mengem una mica i fem la birra, ara toca baixar cap a casa, comentant la jornada de tornada a casa ja estem preparant la propera que serà al Bachimala, però en Toni em comenta que ha de ser tota la cresta i jo accepto encantat.