Curses de Muntanya.

Ara que tinc una mica mes de temps, principalment per que estic de vacances, comentaré la ultima cursa de muntanya de la copa catalana i el Campionat Catala de Curses de Muntanya.
La ultima cursa inclosa a la copa catalana, a estat aquest any la Taga EVO 2040, organitzada per la Unió Excursionista de Sant Joan de les Abadesses, enguany també era puntuable per la copa d’Espanya i celebraven el seu desè aniversari, Aixa que varem muntar un cap de setmana ple d’activitats com una vertical running, un sopar, conferencies, una cursa pels petits i l’activitat mare, la cursa del Taga.
Desprès de alguns anys intentant anar a córrer, per fi aquest any em puc inscriure, i reservar el cap de setmana per pujar amb la família, l’Esteva que es el director de la cursa, sempre m’havia dit que es una cursa molt dura i jo estava preparat per acabar-la, arriba el dia clau, porto uns dies amb un bon refredat i tant si com no, pujo per intentar fer-la, es impossible, tinc el nas tapat, una tos del copon, decideixo no sortir a córrer, però si a veure l’espectacle, allà em trobo amb en Roberto, en Labra i en Salvador Ventura, ells si que sortiran a córrer, diuen que avui han vingut gent molt bona, de tota Espanya, fent un cafè al bar tot mirant per la teleu in dels encierros de sant fermin, els comentem amb unes noies de la selecció de Madrid, entre elles la Mònica.
Donen la sortida a les dones i mes tard als homes, ja tant sols queda esperar a que arribin, d’aquí unes dues hores, mentre esperem anem a veure al Joan d’Aresta, que ha muntat una mostra de material per córrer per la propera temporada, no ens fan esperar gaire els primers calcificats de la prova ja que el primer arriba amb aproximadament a les dues hores i vint minuts, a partir d’aquí es un degoteig de corredors, en Roberto i en Labra, entren entre els 50 primers, una bona cursa tenint en compte que esta lo millor de tota Espanya, faltava en Salvador acaba la cursa fent un crono de 3:33 hores.

La ultima cursa abans de la parada de l’estiu a estat la de l’Olla de Nuria, Campionat de Catalunya Individual, tot una aventura, pujar amb el cremallera i donar tota la volta als cims que envolten el santuari te la seva gracia.
Quedem a Nuria amb en Salvador que ve acompanyat de la Taïs, ell no ha pogut obtenir dorsal, però no li fa res, ens trobem a dalt i a l’hora de canviar-me m’adono que no estan les plantilles de les sabatilles per córrer i el pitjor es que porto una plantilla especial al peu esquerre i tampoc està, així que decideixo no fer la cursa i li passo el dorsal al Salvador que deixarà el meu nom molt mes endavant del que el podria deixar jo. L’ambient va ser molt guapo, i tot va estar molt ven organitzat, (no tant com la del Taga), en Salvador ho va fer molt bé, una mica menys de 4 hores, fet pols això sí.

El resum de la copa catalana a estat positiu per mi, jo abans d’aquestes curses no era capaç de córrer mes de mig hora, i gracies al amics i a l’entreno al meu estil, totes les que he començat les he pogut acabar, el resultat a estat el 21 de la categoria de veterans, en Labrador a estat el 2, en Roberto no ha anat a disputar la copa, ell es prepara pel circuït que continuarà aquest mes d’octubre.