divendres, 8 de maig del 2009

Avui no era el dia




El cap de setmana passat, vaig veure a l’Esteva i em va comentar de fer el dijous que ell tenia festa la canal del Riambau al Pedraforca, ja que havia llegit una piada a infohielo de un conegut, l’Alfons Valls, que es trobava en condicions, pel que desprès he sabut mes gent ho va veure i el dissabte dia 2 es van trobar unes 10 cordades a la via, així que quedem per fer l’activitat i el passo a recollir per Sant Joan el dimecres al vespre, arriben a les 10 de la nit al mirador del Gresolet, fem el sopar i al sobre, que a les 5 de la matinada sonarà el despertador.
No teníem gaire clar com estaria la via ja que amb tantes cordades i el tems no havia estat gaire fred els últims dies, tot el contrari, però tenim la confiança de que la podrem fer.
Ens llevem a les 5, preparem l’esmorzar i el material, quina temperatura fa a fora? Quico, em pregunta l’Esteva, 10 graus, xungo no ha glaçat, comencem a tirar a,b forces dubtes, un cop arribats a la primera congesta de neu trobem pexades fresques de baixada, probablement del dia anterior, això pràcticament confirma que l’estat de la via no es l’adient, però tossuts fins que no ho veiem amb els nostres propis ulls no ens ho creurem, la neu esta papossa, a una rimaia m’enfonso fins a la cintura, però continuem, veiem marques de la via de roca Estasen que coincideixen en l’aproximació, i per fi tenim la canal al davant, les sospites es confirmen, el que dissabte era glaçat, avui es una cascada d’aigua, encara queda un fil de glaç a l’esquerra, en ho mirem força estona però no ha parat de caure pedres i trossos de glaç just per on esta aquesta mica de gel, hem d’estar enganxats a la dreta de la reunió per poder esquivar tot el que ens estava caient a sobre, al final decidim recular per que era una loteria, tant podia sortir bè com rebre un cop de roc.
Tirem enrere i per no anar-nos de buit, decidim provar amb la Estasen, amb bota rígida?, provarem, al segon llarg tornem a girar cua, em de rapelar, no hi ha manera, avui no es el nostre dia, no paràvem de renegar, entre la neu el poc glaç que hi havia i l’aigua que si que hi havia molta, et relliscava tot, seiem una estona per menjar alguna barreta i xerrar, una frase em va dir l’Esteva, “soldado que se retira, sirve para otra batalla”, dita encertada ja que la muntanya no es mourà, esperem, i la propera temporada la provarem si tot va bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada