Escalada al Montseny

Desprès d’una setmana de trucades i missatges, que si anem aquí o allà, que si som dos o tres, al final quedo amb l’Esteva per escalar al Montseny, ens agafa a mig camí a tot dos i decidim que la via serà la del Vol de l’home ocell.
Aquest indret ja el tenia visitat, ja que l’any passat varem anar a fer la de Airun i el mar d’estels amb en Pep i el Sergi, però entre buscar la via, que per cert la varem trobar desequipada i que un de nosaltres havia de ser a la feina a les quatre no varem poder fer res. Quedem a les 9 al pàrking del Coll de Rabell i ens acostem a la via, aparquem el cotxe al Km 23.8 e iniciem l’aproximació, a les 10 estem a peu de via i ens preparem, un quart desprès comencem a pujar, com es normal l’Esteva tira de primer i el sento renegar, que si la pedra es desfà, que si tot es mou, “te vas a cagar”, tot i així empalma els dos primers llargs, munta la reunió i el crido “que pujo”, “tiba de la corda com per tocar Bonanza”, el primer desplom del segon llarg em posa les piles, la cama comença a fer la moto i penso “i això que encara no hem començat”, arribo a la reunió i faig els següents llars de primer, je je, son de segon i tercer, arribem a la part final de la via on està tota la chicha, un quart llarg amb un pas de 6b/A0, l’Esteva es calça els peus s’esmola les ungles, i li fot, un cop a passat el 6b el sento renegar un altre vegada, “puto diedro”, “aixó patina l’ostia”, però al cap d’un moment ja li veig el cap i surt sense cap complicació mes, un altre vegada torna a empalmar dos llargs, fa la reunió a la rapissa superior en un arbre i em recupera la corda, ara em toca a mi passar per aquet tràngol, em crida des de a dalt, “te vas a poner campeolon”, “metele caña, torete”, em torno a calçar el peus i començo a pujar, fins a sota del pas de 6b res, intento fer-lo bé, però no hi veig cap canto pel voltant i segur que i eren, però la por fa que quedis cec, m’agafo a les tres cintes per poder fer el pas, un cop superat veig el díedre, està polit, he de ficar la mà dintre d’una fissura i un peu quasi a la mateixa alçada per poder arribar a dalt i li dic “i ara pa donde”, “a la dreta per l’aresta”, “si no hi ha peus ni mans”, “confiança Quico, confiança”, trec un peu, allargo la mà fins a l’aresta, ajunto els peus i amunt, confiança si però amb un mateix per que allí no hi havia pràcticament res, arribo a dalt i s’estava pixant de riure, ara nomes queda l’últim llarg que sembla mes assequible, arribem a dalt i recollim tot i jalem una mica, un parell de fotos i a trobar el camí de baixada que ens deixarà a uns dos km de on tenim el cotxe. Arribem al mateix quatre hores desprès d’haver començat.
Una via molt maca amb un entorn magnífic, ens ha semblat una mena de cresteig, exceptuant el 6b, es molt recomanable tant aquesta com les del voltant, Itzi i Terra Incògnita.
La propera setmana provarem d’anar a Montserrat a testar la seva roca.
Ressenya.
http://www.madteam.net/rutas/escaladaenroca/via-vol-de-lhome-ocell-215-m-6b-va0.trabalon