El passat cap de setmana del 1 al 3 de maig, ha estat complert en quan a les activitats realitzades. El divendres dia 1 sortim a mig matí amb la família en direcció a Oix, per visitar uns cosins de la dona que porten la carnisseria del poble, la silueta del Ferran al fons em fa recordar la quantitat de vegades que he pujar al cim per la cresta, sembla que l’any passat va haver-hi una esllavissada al començament de la cresta i es veu des de el poble la marca de un color mes ataronjat.
A ultima hora del dia deixem el poble d’Oix i anem cap a Sant Joan de les Abadesses per dormir al pàrking de l’antiga estació del tren, la ruta del ferro que duia els carregaments del mateix des de Ogassa fins a Ripoll, abans de tancar els ulls fem un tomb per Sant Joan que hi ha fira i poder trobar-nos amb l’Esteva i la seva dona, prendre una birra i a dormir a la furgo. Al matí una trucada ens alegra a tots, en Pepo i la Montse ens diuen que els esperem per fer la ruta que estan a punt d’arribar, esmorzem tranquils i preparem les coses, dues bicis i dos parells de patins, si si, la Magda i en Carlos aniran en bici i jo i la Laia amb els patins, serà la segona vegada que me’ls poso, i tinc per davant uns 18 km de pista asfaltada pràcticament sense desnivell, quan arriben en Pepo i la Montse sortim en direcció a Ripoll, quin domini dels patins, abans de posar-me dret ja soc a terra, després de un parell de intentones començo a mantenir-me en peu i faig el que va anomenar en Pepo roller-squí, gracies als bastons de trekking vaig poder arribar sencer, un km abans d’entrar a Ripoll en Pepo hem demana que li deixi provar, ell ja havia patinat de jove, li va costar també mantenir-se en peu al començament però va entrar a la plaça amb dignitat, la Laia es una campiona ho va fer tot amb els patins, anada i tornada, la resta en bici, la tornada ja la vaig fer corren fins a Sant Joan, un cop allí varem anar a menjar a Can Peret, un bar que es troba al costat mateix de l’estació. En Pepo i la Montse marxen cap a Sant Feliu i
nosaltres després de una bona dutxa baixem al poble per fer una visita i marxar cap a Ripoll per trobar lloc per aparcar al costat dels mossos, ja que al dia següent tenia l’intenció de córrer la cursa de Sant Amand. Ens llevem d’hora, en Faustí i en Salvador ja estan de camí, en Roberto també a dormit al pàrking amb la seva furgo i en Josep arriba una mica mes tard. Ja hi som tots el Matxacucos que correrem la prova, diuen que es dura per la llargada i el desnivell que hi ha, i tenien tota la raó, donem la sortida i com sempre en salva i jo els últims be en Faustí també ens fa companyia, ja fora de Ripoll em giro i no vaig als companys, bé al Roberto i al Josep per molt que corri no els veuré ni a la arribada, en Faustí i en Salva s’han quedat enrere, tot pujada fins Sant Amand, uns 12 km de pujada, penses ! ara tot es baixada, que bé¡, i un xurru, quina baixada, els dits dels peus queden arreplegats a la puntera de la sabatilla de tan frenar, els quàdriceps arribant a la meta foten un mal acollonant, de sobte, després de sortir de tants corriols veus el poble i et quedes mes tranquil per que ja estàs a punt d’acabar, un temps discret 3:36 hores, una mica per sobre del primer en arribar que va ser en Toti Bes amb 1:58 hores, el dia va ser preciós, un sol espatarrant i un paisatge magnífic amb els boscos donant fe de que la primavera ja es aquí.
Fem el dinar dels últims ja que en Roberto i en Josep han de marxar, ells han quedat el 7é i el 20é respectivament, i quedem per la propera que serà a Paüls, ja que a la de Berga cap de nosaltres pot anar.
A ultima hora del dia deixem el poble d’Oix i anem cap a Sant Joan de les Abadesses per dormir al pàrking de l’antiga estació del tren, la ruta del ferro que duia els carregaments del mateix des de Ogassa fins a Ripoll, abans de tancar els ulls fem un tomb per Sant Joan que hi ha fira i poder trobar-nos amb l’Esteva i la seva dona, prendre una birra i a dormir a la furgo. Al matí una trucada ens alegra a tots, en Pepo i la Montse ens diuen que els esperem per fer la ruta que estan a punt d’arribar, esmorzem tranquils i preparem les coses, dues bicis i dos parells de patins, si si, la Magda i en Carlos aniran en bici i jo i la Laia amb els patins, serà la segona vegada que me’ls poso, i tinc per davant uns 18 km de pista asfaltada pràcticament sense desnivell, quan arriben en Pepo i la Montse sortim en direcció a Ripoll, quin domini dels patins, abans de posar-me dret ja soc a terra, després de un parell de intentones començo a mantenir-me en peu i faig el que va anomenar en Pepo roller-squí, gracies als bastons de trekking vaig poder arribar sencer, un km abans d’entrar a Ripoll en Pepo hem demana que li deixi provar, ell ja havia patinat de jove, li va costar també mantenir-se en peu al començament però va entrar a la plaça amb dignitat, la Laia es una campiona ho va fer tot amb els patins, anada i tornada, la resta en bici, la tornada ja la vaig fer corren fins a Sant Joan, un cop allí varem anar a menjar a Can Peret, un bar que es troba al costat mateix de l’estació. En Pepo i la Montse marxen cap a Sant Feliu i
nosaltres després de una bona dutxa baixem al poble per fer una visita i marxar cap a Ripoll per trobar lloc per aparcar al costat dels mossos, ja que al dia següent tenia l’intenció de córrer la cursa de Sant Amand. Ens llevem d’hora, en Faustí i en Salvador ja estan de camí, en Roberto també a dormit al pàrking amb la seva furgo i en Josep arriba una mica mes tard. Ja hi som tots el Matxacucos que correrem la prova, diuen que es dura per la llargada i el desnivell que hi ha, i tenien tota la raó, donem la sortida i com sempre en salva i jo els últims be en Faustí també ens fa companyia, ja fora de Ripoll em giro i no vaig als companys, bé al Roberto i al Josep per molt que corri no els veuré ni a la arribada, en Faustí i en Salva s’han quedat enrere, tot pujada fins Sant Amand, uns 12 km de pujada, penses ! ara tot es baixada, que bé¡, i un xurru, quina baixada, els dits dels peus queden arreplegats a la puntera de la sabatilla de tan frenar, els quàdriceps arribant a la meta foten un mal acollonant, de sobte, després de sortir de tants corriols veus el poble i et quedes mes tranquil per que ja estàs a punt d’acabar, un temps discret 3:36 hores, una mica per sobre del primer en arribar que va ser en Toti Bes amb 1:58 hores, el dia va ser preciós, un sol espatarrant i un paisatge magnífic amb els boscos donant fe de que la primavera ja es aquí.Fem el dinar dels últims ja que en Roberto i en Josep han de marxar, ells han quedat el 7é i el 20é respectivament, i quedem per la propera que serà a Paüls, ja que a la de Berga cap de nosaltres pot anar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada