Cap de setmana complert

El passat cap de setmana del 1 al 3 de maig, ha estat complert en quan a les activitats realitzades. El divendres dia 1 sortim a mig matí amb la família en direcció a Oix, per visitar uns cosins de la dona que porten la carnisseria del poble, la silueta del Ferran al fons em fa recordar la quantitat de vegades que he pujar al cim per la cresta, sembla que l’any passat va haver-hi una esllavissada al començament de la cresta i es veu des de el poble la marca de un color mes ataronjat.
A ultima hora del dia deixem el poble d’Oix i anem cap a Sant Joan de les Abadesses per dormir al pàrking de l’antiga estació del tren, la ruta del ferro que duia els carregaments del mateix des de Ogassa fins a Ripoll, abans de tancar els ulls fem un tomb per Sant Joan que hi ha fira i poder trobar-nos amb l’Esteva i la seva dona, prendre una birra i a dormir a la furgo. Al matí una trucada ens alegra a tots, en Pepo i la Montse ens diuen que els esperem per fer la ruta que estan a punt d’arribar, esmorzem tranquils i preparem les coses, dues bicis i dos parells de patins, si si, la Magda i en Carlos aniran en bici i jo i la Laia amb els patins, serà la segona vegada que me’ls poso, i tinc per davant uns 18 km de pista asfaltada pràcticament sense desnivell, quan arriben en Pepo i la Montse sortim en direcció a Ripoll, quin domini dels patins, abans de posar-me dret ja soc a terra, després de un parell de intentones començo a mantenir-me en peu i faig el que va anomenar en Pepo roller-squí, gracies als bastons de trekking vaig poder arribar sencer, un km abans d’entrar a Ripoll en Pepo hem demana que li deixi provar, ell ja havia patinat de jove, li va costar també mantenir-se en peu al començament però va entrar a la plaça amb dignitat, la Laia es una campiona ho va fer tot amb els patins, anada i tornada, la resta en bici, la tornada ja la vaig fer corren fins a Sant Joan, un cop allí varem anar a menjar a Can Peret, un bar que es troba al costat mateix de l’estació. En Pepo i la Montse marxen cap a Sant Feliu i nosaltres després de una bona dutxa baixem al poble per fer una visita i marxar cap a Ripoll per trobar lloc per aparcar al costat dels mossos, ja que al dia següent tenia l’intenció de córrer la cursa de Sant Amand. Ens llevem d’hora, en Faustí i en Salvador ja estan de camí, en Roberto també a dormit al pàrking amb la seva furgo i en Josep arriba una mica mes tard. Ja hi som tots el Matxacucos que correrem la prova, diuen que es dura per la llargada i el desnivell que hi ha, i tenien tota la raó, donem la sortida i com sempre en salva i jo els últims be en Faustí també ens fa companyia, ja fora de Ripoll em giro i no vaig als companys, bé al Roberto i al Josep per molt que corri no els veuré ni a la arribada, en Faustí i en Salva s’han quedat enrere, tot pujada fins Sant Amand, uns 12 km de pujada, penses ! ara tot es baixada, que bé¡, i un xurru, quina baixada, els dits dels peus queden arreplegats a la puntera de la sabatilla de tan frenar, els quàdriceps arribant a la meta foten un mal acollonant, de sobte, després de sortir de tants corriols veus el poble i et quedes mes tranquil per que ja estàs a punt d’acabar, un temps discret 3:36 hores, una mica per sobre del primer en arribar que va ser en Toti Bes amb 1:58 hores, el dia va ser preciós, un sol espatarrant i un paisatge magnífic amb els boscos donant fe de que la primavera ja es aquí.
Fem el dinar dels últims ja que en Roberto i en Josep han de marxar, ells han quedat el 7é i el 20é respectivament, i quedem per la propera que serà a Paüls, ja que a la de Berga cap de nosaltres pot anar.

Comencen les Curses de Muntanya

Aquest passat diumenge dia 19, van començar les competicions de Curses de Muntanya organitzades per la FEEC, concretament la de diumenge era la 3ª cursa de muntanya de l’Alta Segarra, primera del Circuit Catala de Curses de Muntanya.
El dissabte vaig quedar amb en Salvador Ribot per recollir-lo a Santa Cristina i marxar cap a Sanaüja, lloc on es disputava la cursa, i allí ens trobaríem amb en Roberto Sancho i família per sopar i dormir, la pluja va fer acte de presencia en arribar al poble i ens temíem que l’endemà potser ens mulléssim una mica.
No va ser així i l’endemà un sol radiant va fer acte de presencia per gaudir de una magnifica cursa amb una organització molt ben estructurada i eficient, recollim els dorsals al voltant de les 8 del matí a la plaça del poble i anem a escalfar un xic, no fos que ens cansem massa, la sortida de les noies es fa a les 9 i la dels nois a les 9:15, la plaça era plena de gom a gom, el trabucaire dona la sortida i a córrer, be al començament com a tot arreu una mica d’embuts però un cop fem el primer bucle i passem pel poble km 8 aproximadament ja la cosa estava mes estirada i només feies una mica de cua als passos tècnics. La cosa se’m va fer llarga, mai no havia corregut tanta distancia 23,8 km, i les meves cames a partir del km 16 van començar a fer figa, tot i això la vaig poder acabar amb un discret temps de 4:00:23.
La majoria del recorregut eren corriols amb forces pedres mullades que feien relliscar a mes d’un, travessar un riu una mica crescut per les pluges de dies anteriors i varies fortificacions que varem haver de creuar o passar per sobre dels seus murs.
La estrena de l’equip del Matxacuca fou impressionant amb un 5é lloc d’en Roberto i un 9é lloc d’en Josep Labrador, aquest últim va fer un tercer de la categoria de Màster, i en Salvador també la va acabar.
Ara toca esperar a la propera que serà la de Sant Amand a Ripoll el proper dia 3 de Maig.

La Devesa de Girona

He passat dos dies treballant i disfrutant amb en Cesc Vilarruvies a la Devesa de Girona, fent una poda de seguretat, feina que es fa cada any i que consisteix en treure les branques seques per evitar que al caure puguin fer mal a persones o bens. La experiencia brutal el trovar-te a sobre d'un arbre que fa uns 50 metres d'alçada, bestial, be jo diria "de cagarse", tobar-te voltat d'arbres tan grans i tan ben cuidats es flipant, sentir com es mouen amb el vent no te nom.

Ha estat una experiéncia que desitjo es torni a repetir.

On la grua no arriba s'ha de pujar amb les cordes.

Raquetes a Ull de Ter.

Amb aquesta ultima excursió amb raquetes finalitza el Circuit Català de Raquetes de neu d’aquest any. Sortim de casa el dissabte a la tarda desprès de anar a veure al Víctor, (el noi de la bateria), que intentava batre el record del mon tocant la bateria durant mes de 120 hores sense parar per donar a conèixer una enfermetat que se’n va endur a la seva germana petita i poder recaptar diners per la fundació síndrome de west, ( http://www.sindromedewest.org/ ). En arribar a Vallter no hi havia ningú, així que decidim baixar al pàrking de Setcases per varies raons, a dalt no tenim cobertura de mòbil ni TDT i la tele es força important si tens nens. Una volta pel poble, curta ja que plovisqueja, i a preparar el sopar i a dormir.
Al mati ens llevem, preparem les coses i pugem cap el pàrking mes baix de l’estació, just al davant del refugi de Pastuira, poc a poc van arribant els participants, recullo els dorsals de la família i quan surto acaben d’arribar el Jordi i la Cristina, que no han pogut venir el dia abans per que preparaven les cosses per les minivacances de setmana santa a França.
A les 10 en punt ja som tots a la sortida i comencem a pujar, el recorregut ja el coneixem els que som assidus d’aqueta zona, pugem en direcció als Fajols, els voregem per sota al igual que el Pic de Bastiments, fins la cafeteria de les marmotes i desprès cap a Baix pel costat de les roines del refugi vell i mes tard el nou refugi de Ull de Ter, a partir d’aquí pel mateix lloc de pujada. La Magda i els nens s’han quedat al refugi quan pujaven per poder baixar tots junts quan jo passi a la tornada, en Carlos s’ha aixecat amb torticolis i no ha passat molt bona nit, la Cristina i en Jordi s’han avançat una mica però abans d’arribar a les marmotes els atrapo i fem la resta del recorregut junts, el dia es esplandit amb un sol que pica, i una neu caiguda feia pocs dies quasi pols al començament del dia i mes pasteta al final, en passar pel costat del refugi ja de baixada s’uneixen a nosaltres la dona i els nens, ja nomes queda arribar a la furgo i retornar el dorsal. Aquesta vegada tenim una mica mes de sort amb el sorteig de material, a la Marga li toca mig pernil i a mi dos fuets, a mes dels dos fuets que hi anaven a cada bossa, tenim material suficient per muntar una xarcuteria.
Ens acomiadem dels altres raqueters i baixem a Setcases al pàrking a menjar, en Jordi i la Cristina marxen ja que tenen presa per acabar de preparar les coses per les vacances, desprès de menjar una bona migdiada i una trucada de telèfon ens entristeix, en Víctor ha hagut d’abandonar per prescripció medica, però ell esta molt content per la quantitat de gent que ha passat pel teatre de Sant Feliu per animar-lo i les 80 hores que ha pogut estar tocant la bateria. Ja només que da la festa d’entrega de regals per l’assistència a les proves del circuit, aquets entrega es celebrar el proper dia 16 de Maig a la Seu d’Urgell, ultima trobada dels raqueters d’enguany.
Fins aviat raquetes.

Raquetes a Núria.

El dia 21 de Març després de dinar, quedem amb en Jordi i la Cristina per marxar cap a Queralbs, mes tard arribarien en Rodri i família al pàrking del cremallera. Un cop allà anem a fer un vol per la zona a visitar el salt del grill, un salt d’aigua que i ha de camí al refugi de Coma de Vaca. Un cop al pàrking decidim donar un tomb per Queralbs i veiem que fan la presentació de un disc de un grup de corda anomenat Los amantes de lulu, entrem i fem la copa i veiem el concert, ens agrada molt a tots, tornem a la furgo i preparem el sopar i a dormir que em de ser aviat llevats per agafar el cremallera i pujar a Nuria.
Ens llevem d’hora i premen el tren de les 7:45, quan arribem a dalt no trobem que hi hagi molta neu i fa un vent molest, a mes de una mica de fred, però a les 9 en punt donen la sortida, el recorregut es des de l’estació es puja per la vall de nou fons fins al coll, noucreus i baixar per la vall del noucreus, la neu estava força dura, així que quan arribem a sota del coll de noufons, l’organització no deixa pujar a ningú que no portes grampons, girem i baixem pel mateix lloc que la pujada, no sense abans fer una petita queixalada, ens prenem la baixada amb tranquil·litat i quan arribem a baix ja s’ha sortejat el material, donaven números a mida que arribaven els participants i molts ens varem quedar sense, recollim la bossa amb regals per la participació no sense abans menjar una mica i veure força. Prenem el cremallera i a la 1:30, arribem al pàrking de Queralbs, preparem el menjar per tots, muntem la paradeta al costat de la fugo i cadascú treu el menjar i el veure que ha portat, un cop buidats tots el tapers fem una juguesca amb els ARVA’s al costat mateix del pàrking, els nens i no tant nens es diverteixen i aprenen a trobar l’ARVA.
A mitja tarda decidim baixar cap a casa, un altre sortida amb família que satisfà a tothom i es la sisena, la propera es a Vallter, esperem que no manqui la neu.

Raquetes a Tuixén

Aquest últim cap de setmana, 7 i 8 de Març, la prova del circuit de raquetes tocava a Tuixén, a l’estació d’esquí nòrdic de Tuixén-La Vansa, en ple cor de la serralada del Cadí, un altre estació com les altres que hem visitat, molt familiar, un munt de nens amb els seus pares practicant l’esquí de fons o les raquetes de neu en un molt bon ambient de muntanya.
Varem sortir de Sant Feliu el dissabte a la tarda i després de varies aturades per problemes al cotxe d’en Jordi i la Cristina, arribem a lloc a recollir els dorsals i trobar plaça per aparcar i passar la nit, el pàrking de l’estació es ampli i trobem altres autocaravanes ja situades per pernoctar, fem el sopar i a veure el futbol, em vaig anar al llit desil·lusionat amb el meu equip per tornar a perdre, però aquesta temporada ja estic acostumat.
No ens llevem gaire d’hora ja que la sortida es a les 10 del matí, esmorzem tranquils i ens preparem per l’excursió, l’edició d’aquest any es torna a pujar al Padró del Quatre Batlles i la Tossa Pelada, però al contrari que l’any passat.
Els nou representant del Matxacuca (Quico, Magda, Laia, Carlos, Jordi, Cristina, Rodri, Consu i Laia R.), enfilem cap el cim del Padró aproximadament unes 200 persones, fa un dia radiant, el sol ens fa suar de valent, arribem al avituallament, reposem líquids i algun sòlid, altre cop a caminar, la Magda, la Consu i les dues Laies, es desvien pel circuit curt, nosaltres ja veiem el cim del Padró, un cop dalt, carenem per passar pel cim de la Tossa pelada i aquí comença la baixada, no sense fer la foto de rigor, baixem tranquils, fent fotos del paisatge i alguna que altre tombarella, ja som a l’arribada, un altre cop a jalar i a veure, ja han repartit els trofeus de la cursa de raquetes que es disputava al mateix temps i pel mateix circuit, i ara toca el sorteig de material, no està malament un buff, unes polaines i unes ulleres, tres de quatre, a la Laia R. també li va tocar una tovallola.
Es l’hora de dinar, els nens ho fan junts a la meva furgo i els grans a l’autocaravana d’en Rodri, uns molts bons peus de porc cuinats per la mare de la Consu i una carn en salsa que ens va deixar sense pa, tot remullat per un bon vi i amb les postres cava i un xupito de crema d’orujo, qui condueix ara?, fem temps per baixar-ho tot i ens posem en marxa, a l’alçada de Sant Llorenç de Morunys, en Jordi i la Cristina es paren per problemes amb el cotxe, decideixen quedar-se per reparar-lo a un taller del RAC, poc després ens truquen i comenten que els estan baixant amb taxi a Sant Feliu i el cotxe el portaran al dia següent.
Arribem a casa ja de nit i pensant en la propera que serà a Nuria el dia 22 d’aquest mes.

Gavarnie mon amour.

La setmana pasada, dos companys d'estudis i de muntanyes, els quals acostumo a fer activitats amb ells, van passar uns dies a Gavarnie (la France), jo per dificultats de feina no vaig poder assistir als actes que allí es desemvoluparen, quina enveja, us deixo l'escrit que el colega Francis Canyis m'ha enviat.

Salut i força.

El blogspot d'en Mestre Esteve i d'el bombero furgonetero Francis Canyis.

Després d'haver fet un bon stage de gel a Bielsa de 3 dies el gener passat, dilluns passat el Mestre Esteve i el bombero furgonetero van anar cap a Gavarnie a fotre-li a les cascades de gel. Per mala sort en JJ no va poder venir. La setmana prometia ja que sabiem que feria bon temps i així va ser. Dimarts vam arrassar amb la cascada "Fluido Glacial". 300m de gel continuat amb pendent entre 75 i 80 graus sostinguts i en el 2 llarg el mestre va fer una variant (tout droit) que la inclinació arribava a 90 graus (és un foll!!!). Ja a peu de via ens vam abraçar i ens vam felicitar pq era la primera vegada que fèiem una cascada d'aquestes característiques (cadascú va fer 3 llargs de primer de 60m!). L'endemà dimecres vam anar a fer el corredor esquerre de la cara oest del Taillon. Estava format i en molt bones condicions i el temps brutal (cel blau i res de vent). En el corredor hi vam trobar ressalts de gel (75graus) i algún tram de mixte molt disfrutón. A més no hi havia ningú i vam fer el primer 3mil de la temporada (bé per en mestre era el 4rt cop que el feia i jo el 3r). El ritme d'activitat era molt bo. Ja el dijous, vam tornar a Gavarnie a rematar l'estage i aprofitant que les condicions eren molt bones vam anar fer la via Zuluaga. Tot i així, després del 2llarg jo ja estava petat dels dos dies tant intensos que portàvem. Sense cap pressa vam decidir baixar de la via i el mestre Esteve em va fer una "demo" de com fer uns abalakovs d'alt nivell. Ja a peu de via vam estudiar altres vies per fer en el pròxim stage de gavarnie. Segur que hi tornarem!!!

A la foto es veu el mestre Esteve fent la variant del 2 llarg (90graus). Salut i força muntanya!!! Fins la pròxima!!!