Raquetes a Tuixén

Aquest últim cap de setmana, 7 i 8 de Març, la prova del circuit de raquetes tocava a Tuixén, a l’estació d’esquí nòrdic de Tuixén-La Vansa, en ple cor de la serralada del Cadí, un altre estació com les altres que hem visitat, molt familiar, un munt de nens amb els seus pares practicant l’esquí de fons o les raquetes de neu en un molt bon ambient de muntanya.
Varem sortir de Sant Feliu el dissabte a la tarda i després de varies aturades per problemes al cotxe d’en Jordi i la Cristina, arribem a lloc a recollir els dorsals i trobar plaça per aparcar i passar la nit, el pàrking de l’estació es ampli i trobem altres autocaravanes ja situades per pernoctar, fem el sopar i a veure el futbol, em vaig anar al llit desil·lusionat amb el meu equip per tornar a perdre, però aquesta temporada ja estic acostumat.
No ens llevem gaire d’hora ja que la sortida es a les 10 del matí, esmorzem tranquils i ens preparem per l’excursió, l’edició d’aquest any es torna a pujar al Padró del Quatre Batlles i la Tossa Pelada, però al contrari que l’any passat.
Els nou representant del Matxacuca (Quico, Magda, Laia, Carlos, Jordi, Cristina, Rodri, Consu i Laia R.), enfilem cap el cim del Padró aproximadament unes 200 persones, fa un dia radiant, el sol ens fa suar de valent, arribem al avituallament, reposem líquids i algun sòlid, altre cop a caminar, la Magda, la Consu i les dues Laies, es desvien pel circuit curt, nosaltres ja veiem el cim del Padró, un cop dalt, carenem per passar pel cim de la Tossa pelada i aquí comença la baixada, no sense fer la foto de rigor, baixem tranquils, fent fotos del paisatge i alguna que altre tombarella, ja som a l’arribada, un altre cop a jalar i a veure, ja han repartit els trofeus de la cursa de raquetes que es disputava al mateix temps i pel mateix circuit, i ara toca el sorteig de material, no està malament un buff, unes polaines i unes ulleres, tres de quatre, a la Laia R. també li va tocar una tovallola.
Es l’hora de dinar, els nens ho fan junts a la meva furgo i els grans a l’autocaravana d’en Rodri, uns molts bons peus de porc cuinats per la mare de la Consu i una carn en salsa que ens va deixar sense pa, tot remullat per un bon vi i amb les postres cava i un xupito de crema d’orujo, qui condueix ara?, fem temps per baixar-ho tot i ens posem en marxa, a l’alçada de Sant Llorenç de Morunys, en Jordi i la Cristina es paren per problemes amb el cotxe, decideixen quedar-se per reparar-lo a un taller del RAC, poc després ens truquen i comenten que els estan baixant amb taxi a Sant Feliu i el cotxe el portaran al dia següent.
Arribem a casa ja de nit i pensant en la propera que serà a Nuria el dia 22 d’aquest mes.

Gavarnie mon amour.

La setmana pasada, dos companys d'estudis i de muntanyes, els quals acostumo a fer activitats amb ells, van passar uns dies a Gavarnie (la France), jo per dificultats de feina no vaig poder assistir als actes que allí es desemvoluparen, quina enveja, us deixo l'escrit que el colega Francis Canyis m'ha enviat.

Salut i força.

El blogspot d'en Mestre Esteve i d'el bombero furgonetero Francis Canyis.

Després d'haver fet un bon stage de gel a Bielsa de 3 dies el gener passat, dilluns passat el Mestre Esteve i el bombero furgonetero van anar cap a Gavarnie a fotre-li a les cascades de gel. Per mala sort en JJ no va poder venir. La setmana prometia ja que sabiem que feria bon temps i així va ser. Dimarts vam arrassar amb la cascada "Fluido Glacial". 300m de gel continuat amb pendent entre 75 i 80 graus sostinguts i en el 2 llarg el mestre va fer una variant (tout droit) que la inclinació arribava a 90 graus (és un foll!!!). Ja a peu de via ens vam abraçar i ens vam felicitar pq era la primera vegada que fèiem una cascada d'aquestes característiques (cadascú va fer 3 llargs de primer de 60m!). L'endemà dimecres vam anar a fer el corredor esquerre de la cara oest del Taillon. Estava format i en molt bones condicions i el temps brutal (cel blau i res de vent). En el corredor hi vam trobar ressalts de gel (75graus) i algún tram de mixte molt disfrutón. A més no hi havia ningú i vam fer el primer 3mil de la temporada (bé per en mestre era el 4rt cop que el feia i jo el 3r). El ritme d'activitat era molt bo. Ja el dijous, vam tornar a Gavarnie a rematar l'estage i aprofitant que les condicions eren molt bones vam anar fer la via Zuluaga. Tot i així, després del 2llarg jo ja estava petat dels dos dies tant intensos que portàvem. Sense cap pressa vam decidir baixar de la via i el mestre Esteve em va fer una "demo" de com fer uns abalakovs d'alt nivell. Ja a peu de via vam estudiar altres vies per fer en el pròxim stage de gavarnie. Segur que hi tornarem!!!

A la foto es veu el mestre Esteve fent la variant del 2 llarg (90graus). Salut i força muntanya!!! Fins la pròxima!!!

Raquetes a Guils de Cerdanya

Dissabte, desprès d’una bona ressaca de carnaval, surto de Sant Feliu amb en Rodri en direcció altre cop a la Cerdanya, aquesta vegada tocava a Guils de Cerdanya i la seva estació d’esquí de fons Guils Fontanera una estació molt familiar i tranqui-la.
Arribem a lloc al voltant de les 13:00 hores i ens dirigim cap el bar per dinar, esta a tope, demanem taula, però haurem d’esperar una mitja hora a que acabin una taula per seure nosaltres, molt bon menjar amb el típic trinxat de la comarca i molt bones vistes, totes amb malles, ummmm, una petita migdiada a la caravana i per acabar de baixar el menjar fem unes practiques d’ARVA al costat del pàrking, aquesta estació tenca la pista d’accés a les 17 hores, així que poc desprès veig que tenia una trucada d’en Jordi i Cristina que ja havien arribat però s’havien trobat la pista tancada i es queden a dormir diu al costat de la porta en una petita explanada, ens quedem sense strip-poker, mes tard fem un bon sopar i a escoltar el futbol, que li a passat al Barça? jejejeje, i a dormir contents, al menys jo.
Al matí ens llevem a les 8, i al poc temps apareix el primer cotxe, sembla que la pista ja es oberta, preparem l’esmorcar i al poc arriben els primers participants del circuit, en Jordi i Cristina es col·loquen al costat nostre, anem a buscar els dorsals i a les 10 comença l’excursió, des de l’estació passant pel costat de les pistes, enfilem seguint el GR-11, en direcció al llac de Malniu, aproximadament 1:30 de camí, el qual puja uns 300 metres de desnivell, passem pel costat del refugi de la Feixa on un avituallament ens espera, control de dorsal i a continuar, arribats al llac fem una parada, fotos, menjar i veure. Tot baixant gaudim del paisatge per on em pujat, al fons el Cadí, una mica mes a l’esquerra la zona del Puigmal, al davant la Tossa i als seus peus les estacions de la Molina i Masella i al nostres peus la preciosa Cerdanya.
Ja nomes queda arribar al pàrking, entreguem el dorsal, treu un paperet, diu una noia de l’organització, fico la ma a la bossa i olé, em toca una motxilla, aquesta vegada tots em picat alguna cosa, ens canviem i entrem a la caravana, una ampolla de cava al congelador ens esta esperant, l’amenitzem amb unes delicadeses japoneses i altres catalanes, desprès de descansar una estona baixem a Guils a trobar un bar per dinar, son les 16 hores, arribem justos per trobar taula, fem un bon àpat i ens acomiadem, en Jordi i Cristina baixen per França per no trobar cua i nosaltres em comprat anada i tornada al túnel, evidentment trobem cua.
Una excursió molt maca i recomanable per tots el públics, tant pel recorregut com per les vistes.
Aquesta vegada no han vingut les nostres famílies, raquetes es poden fer cada cap de setmana, desfilar a la rua de carnaval només aquest cap de setmana, coincidència de dates.

Per fí, la Conrrado ja es aquí.

Ahir dijous tocava provar la Conrrado-Altamira a la Gra de Fajol gran (Ulldeter), m’aixeco a les 6 del matí, cansat d’una bona pallissa del dia anterior (tot el dia a sobre d’una grua desmuntant equips per foragitar estornells a Girona), i molt mal d’esquena, tot i amb això preparo les coses i enfilo carretera en busca de l’Esteva, a dos quarts de nou arribo a Sant Joan, l’Esteva carrega “sus cosas” i a la guerra, no abans d’esmorcar a Llanars, bar molt concorregut per una nodrida quantitat de mascles, per que serà?
Total que arribem a Vall Ter i ens posem a peu de via al voltant de les 11 del matí, tard, però l’esmorcar s’ho valia, ens mirem la via i apreciem que no esta justa de glaç, no justa no, està “matojera” total sobretot a la part central i algun altre passatge de roca pura i dura.
No ens ho pensem mes, diu l’Esteva, com tens l’esquena?, ja ni me’n recordava de que em feia mal, potser la por o la pujada d’adrenalina em tenia el dolor mitigat, !!bé¡¡, va fot-li per on vulgui, l’Esteva comença a pujar i en tres llargs i mig en mengem la via, no sense passar una mica de fred quan assegures i una bona suada quan et toca pujar, suposo que devia fer una mica de fred al corredor per que en arribar a dalt li vaig cardar glopada a l’aigua i era granissat, tot i que la duia a la motxilla, el primer i tercer tram son macos i sostinguts, el segon “matojero” a tope i la sortida una mica delicada a l’últim pas de roca, ha estat una via maca i difícil però la Fènix ens va agradar mes als dos.
Al final de la via una abraçada, feliços i a recollir material, un consell, quan deixeu la motxilla a terra, mireu que tingui prou pes a dins, per que si no us pot passar com a mi, que amb una ratxa de vent em va caure rodolant fins a coma d’Orri, si, si, fins a baix de tot, la qual cosa vol dir que vaig tenir que baixar a buscar-la, la patejada va ser guapa, mentrestant l’Esteva va recollir la furgo i em va esperar a la carretera al trencant de l’Orri.
Rebentat no per la patejada, si no per la recerca de la motxilla que havia quedat subjectada a mig d’un pi i no la trobava, quin fart de pujar i baixar al voltant de on la varem veure que es parava.

Un cop a la furgo, baixem a Sant Joan, descarreguem les coses de l’Esteva i fem petar la xerrada amb la companyia de unes birres i alguna cosa per picar, una hora i mitja desprès em trobo a Sant Feliu amb la família que m’està esperant per anar a la botifarrada de carnaval, això si amb una dutxa prèvia.

La propera?

Puigllençada amb esquís.

Divendres dia 13 vaig quedar amb l’Esteva per fer una via a Ulldeter que tenim entravessada, però en l’últim moment canviem l’activitat a causa la neu caiguda un parell de dies abans, Així no ens hem de fotre la pallissa per arribar a peu de via i netejar la mateixa de la neu nova, ja ho faran altres el cap de setmana, provarem l’esqui de muntanya, tot i que no es aconssejable pel fort risc d’allaus creiem que aprofitant les instal·lacions de la Molina es segur pujar al Puigllençada per la vanda del Pla d’Annyella aprofitant les pistes dels Alabaus.
Dit i fet, al voltant de les 8:30 estic a Sant Joan de les Abadesses per recollir l’Esteva però abans l’esmorcar de rigor. Arribem als Alabaus, aparquem i preparem el material, esquis, motxilla, rova d’abric, alguna cosa de jalo i el material de seguretat ARVA, pala i sonda, tot i no ser molt perillosa l’ascensió al Puigllençada (en J.J. no diria el mateix),es millor anar previnguts.
Ha caigut neu, però esta molt ventada i en alguns llocs es veu el terra i els matolls, l’ascensió la fem pel costat de les pistes i ben aviat ens trobem al cim, fa una mica de vent ens abriguem i baixem fins enllaçar una pista que ens porta fins a vaig de tot, la baixada m’ha deixa’t els quàdriceps ben adolorits, mengem quelcom i repassem la fauna existent i altre vegada a pujar fins al cotxe, un total de 1100 mts. de desnivell amb unes 4 hores d’activitat, un entreno com cal.
Fem quatre rises mentre carreguem les coses a la furgo i me tard una parada a l’estació de Toses per fer una rehidratació a base de carbohidrats i cap a casa de l’Eteva, un bon dinar amb unes costelletes de xai amb patates i una amanida, els postres i un bon tallat, i una hora i mitra mes de camí per arribar a Sant Feliu.
Tot un dia ple d’activitat i bon rotllo, varies lliçons d’esquí que agraeixo per que es la tercera vegada que mels poso. Ara a esperar a la propera que si tot va bé serà la setmana vinent a la Conrrado, quines ganes li tinc.

Raquetes nocturnes a Cap de Rec

Aquest passat cap de setmana ens hem desplaçat fins a Cap de Rec, a proa de Martinet de Cerdanya, per participar a la prova de raquetes de neu que organitza la FEEC, en aqueta ocasió consistia en una excursió nocturna a la llum de la lluna plena del dia 7 al 8 de Febrer.
Ens posem en contacte 9 socis del club per assistir a la mateixa i quedem per trobar-nos allà al voltant de les 6 de la tarda de dissabte, en Rodri i la seva família estrenen autocaravana i sortim junts de Sant Feliu a les 11 del matí, fem una parada per menjar a Martinet i comencem la pujada fis a Cap de Rec, un viatge solejat i bo fins arribar a l’estació on el vent fa acte de presencia i no ens deixarà fins que tornem a baixar.
Recollim els dorsals, esperem a que arribi en Jordi i la Cristina i a les 19 hores donen la sortida, un recorregut magnífic, amb una pujada suau entre boscos arribem al pla de Someres on ens esperaven amb un bon caldo calent, cosa que es va agrair ja que els -10 graus i el vent que feia la sensació de fred va ser molt alta, travessant aquest pla la neu aixecada pel vent no deixava veure les marques del circuit tot i que estaven situades a uns 10 metres una de l’altre, a partir d’aquí la cosa ja anava de baixada, travessem l’estany de l’Orri i continuem en direcció al refugi enmig de boscos completament nevat a la llum de la lluna, un cop arribats al refu quedava el sorteig de material i preparar la propera que serà el dia 22 de Febrer a Guils de Cerdanya.
Cal remarcar la magnifica organització i control del club organitzador que ne tot moment va estar al cas de tots els participants controlant el seu pas en moltes ocasions.
En Jordi, la Cristina, la Família d’en Rodri i nosaltres fem nit a Cap de Rec amb un fort vent que va moure les furgonetes durant tota la nit, i a les 10 del matí sortim en direcció Sant Feliu, passant abans per l’arrossada que va tenir lloc a Bagà, a les 18 hores arribàvem a casa.
Una experiència diferent, les excursions a la llum de la lluna plena son maques, però entre boscos nevats encara mes.

Corredors al Cadí

Ahir a la nit vaig tornar de fer un mini “stage” al Cadí (zona Estana), amb l’Esteva i en Francesc, dos companys dels cursos de Tècnics que de tan en tan ens ajuntem per fer alguna activitat i passar uns dies junts.
L’objectiu d’aquesta sortida era fer dos corredor Els Troncs i La Canal de la Roca Verda, un dimarts i l’altre dimecres, quedem per trobar-nos el dilluns a les 20 hores a Martinet i dormir allà al pàrking, a primera hora sortir en direcció Estana i per la primera via, o sorpresa quan ens llevem, ha estat tota al nit nevant, si a Martinet ha caigut uns dos dits de neu quan haurà caigut a Prat de Cadí?, decidim llevar-nos mes tard i si el dia s’aclareix anirem a provar, al voltant de les 9 h. sembla que esta mes clar i pugem amb d’intenció de cardar-li a la del Troncs, “ja anem tard i abans de les 28 hores hem de recollir les claus del apartament “ diu en Francesc, arribem Estana i enfilem cap a Prat de Cadí, sembla que no ha caigut molta neu, fins que arribem a Prat i ens cauen a terra, des de aquí fins a peu de corredor en Francesc i jo avancem amb no gaire dificultats, però l’Esteva no portava raquetes i obria trinchera fins a la cintura, l’aproximació es fa feixuga i el temps es tira a sobre Aixa que decidim baixar, llogar unes raquetes i anar a buscar les claus de l’apartament a Bellver.
Dimecres a les 5:30 h. sona el despertador, tots amunt, esmorcar, preparar el material que no ens oblidem res, (el dia anterior jo hem vaig oblidar els piolets), i enfilem cap Estana, sortim del pàrking encara fosc i en menys de dues hores ens plantem a sota del corredor de la Roca Verda, “te bona pinta” diu l’Esteva, es prepara en Francesc i fa el primer llarg dos ressalts, el primer de uns 5, 6 mts. de 70º i el segon uns 3 mts de 60º aproximadament, munta la reunió i pugem l’Esteva i jo, a partir d’aquí no hi han dificultats fins al final de la via, nomes la neu que en alguns trams s’enfonsava una mica, arribem a la sortida assemblats els tres i l’Esteva arrenca per fer l’últim pas, un ressalt de glaç de uns 3 metres, una mica de pala glaçada de 55º- 60º i la surtin per la cornisa que amb les acumulacions de neu es força gran i tova ja que la neu no esta glaçada nomes que una franja petita de la superfície (els últims 20 cm.), un cop a dalt pugem en Francesc i jo, ja tenim la via al sac i ara toca baixar, hem trigat unes 3 hores i mitja a fer tot el corredor, tornem per la Canal del Cristall que està força cachonda però es baixa be, un cop al cotxe ens trobem a dos bombers que han fet els Troncs i comenten que està força ben formada, quina llàstima no haver-la pogut fer, un altre dia serà.
Baixant d’Estana ja parlàvem de la propera, que si a Benasc, a Gavarnie, als Alps, sigui el que sigui, segur que serà si mes no divertit i enriquidor.