Corredors al Cadí

Ahir a la nit vaig tornar de fer un mini “stage” al Cadí (zona Estana), amb l’Esteva i en Francesc, dos companys dels cursos de Tècnics que de tan en tan ens ajuntem per fer alguna activitat i passar uns dies junts.
L’objectiu d’aquesta sortida era fer dos corredor Els Troncs i La Canal de la Roca Verda, un dimarts i l’altre dimecres, quedem per trobar-nos el dilluns a les 20 hores a Martinet i dormir allà al pàrking, a primera hora sortir en direcció Estana i per la primera via, o sorpresa quan ens llevem, ha estat tota al nit nevant, si a Martinet ha caigut uns dos dits de neu quan haurà caigut a Prat de Cadí?, decidim llevar-nos mes tard i si el dia s’aclareix anirem a provar, al voltant de les 9 h. sembla que esta mes clar i pugem amb d’intenció de cardar-li a la del Troncs, “ja anem tard i abans de les 28 hores hem de recollir les claus del apartament “ diu en Francesc, arribem Estana i enfilem cap a Prat de Cadí, sembla que no ha caigut molta neu, fins que arribem a Prat i ens cauen a terra, des de aquí fins a peu de corredor en Francesc i jo avancem amb no gaire dificultats, però l’Esteva no portava raquetes i obria trinchera fins a la cintura, l’aproximació es fa feixuga i el temps es tira a sobre Aixa que decidim baixar, llogar unes raquetes i anar a buscar les claus de l’apartament a Bellver.
Dimecres a les 5:30 h. sona el despertador, tots amunt, esmorcar, preparar el material que no ens oblidem res, (el dia anterior jo hem vaig oblidar els piolets), i enfilem cap Estana, sortim del pàrking encara fosc i en menys de dues hores ens plantem a sota del corredor de la Roca Verda, “te bona pinta” diu l’Esteva, es prepara en Francesc i fa el primer llarg dos ressalts, el primer de uns 5, 6 mts. de 70º i el segon uns 3 mts de 60º aproximadament, munta la reunió i pugem l’Esteva i jo, a partir d’aquí no hi han dificultats fins al final de la via, nomes la neu que en alguns trams s’enfonsava una mica, arribem a la sortida assemblats els tres i l’Esteva arrenca per fer l’últim pas, un ressalt de glaç de uns 3 metres, una mica de pala glaçada de 55º- 60º i la surtin per la cornisa que amb les acumulacions de neu es força gran i tova ja que la neu no esta glaçada nomes que una franja petita de la superfície (els últims 20 cm.), un cop a dalt pugem en Francesc i jo, ja tenim la via al sac i ara toca baixar, hem trigat unes 3 hores i mitja a fer tot el corredor, tornem per la Canal del Cristall que està força cachonda però es baixa be, un cop al cotxe ens trobem a dos bombers que han fet els Troncs i comenten que està força ben formada, quina llàstima no haver-la pogut fer, un altre dia serà.
Baixant d’Estana ja parlàvem de la propera, que si a Benasc, a Gavarnie, als Alps, sigui el que sigui, segur que serà si mes no divertit i enriquidor.

Raquetes a Aransa

La segona raquetada de la temporada s’ha realitzat a l’estació d’esquí de fons d’Aransa a la Cerdanya, mes de dos-cents raquetistes han pres la sortida desprès de fer-ho els de la copa Catalana i la copa d’Europa, amb un recorregut diferenciat.
Fins aquí ens hem desplaçat 9 socis de la AE Matxacuca, en Carlos, Quico, Magda, Laia, Jordi i Cristina, en David el seu germà Jordi i l’Eva, aquets tres últims fins ahir no tenien clar que pujarien i ha estat la seva primera presa de contacte amb el mon de les raquetes quedant molt contents tan del recorregut, (assequible) com de l’ambient que si viu, molt familiar i no competitiu.
La sortida d’avui ha estat molt maca, amb uns aproximadament 10 km de recorregut, i uns 400 m, de desnivell, hem travessat boscos de pins i plans amb molta quantitat d’una neu fabulosa, el recorregut no ha passat per cap cim avui pel risc d’allaus que hi havia a la zona, però tot i això les vistes han estat espectaculars.
Un cop acabat hem recollit els nostres regals i tots junta a dinar a Martinet, un cop farts cap a casa i a esperar la propera que serà a Cap de Rec el proper dia 7 de febrer a les set de la tarda, si una raquetada nocturna a la llum de la lluna.

Proves de material per la YAU

Aquest cap de setmana ha estat atapeït d’activitat montanyera, dissabte varem sortir de Santa Cristina en Salvador Ribot i jo en direcció Ull de Ter per provar el material que li ha subministrat la botiga d’esports Aresta i realitzar algunes proves tan de logística com de supervivència i aclimatació al material com al medi.
Abans d’arribar a destí ens toca passar per Girona a recollir un encàrrec per la Laia la meva filla (uns patins de carreres), després cap Olot a trobar-nos amb en Joan el cap de Aresta i recollir el material que faltava i demanar les ultimes coses, aquí em pillo unes botes d’esquí de muntanya que no tenien a la botiga de Girona i provar-les jo també aquets dos dies, arribem a Camprodon i fem la ultima parada, qui no te cap te cales a la cartera i comprem a Vivac una màrfega per en Salvador que dormirà avui al ras.
Collons com està Vallter de cotxes, aparquem on podem i descarregant les coses, ostia en Jordi Roman, treballen he¡¡¡, estava amb els nois de vic que te cura, parlant amb ell apareix en l’Enric Lavarta i la seva germana, fem petar una mica la charrada i va que nos vamos que es fa tard ja eren les 15 hores,
Enfilem cap el coll de Mentet, una parada a mitra pujada per fer fotos per els patrocinadors, aprofitem per fer una cova a la neu i amunt, arribem al coll i ens mirem el que farem al dia següent, un cop a la furgo, veremen, veiem uns reportatges a la tele, sopem i a dormir, en Salvador agafa els trastos i se’n va a fer el seu bivac i jo el meu a la furgo calentet.
El desperto a les 7:15 hores, parlem de sensacions, de com a passa’t la nit i a menjar alguna cosa i preparar per sortir a caminar i provar la tenda que encara no l’ha pogut muntar, em calço les botes d’esquí i les fustes, en Salvador el material a la pulka i les raquetes als peus i amunt. Un altre vegada ens trobem al coll de Mentet i enfilem direcció el Costabona, una ruta força planera que ajudarà en Salvador a controlar mes la pulka i a mi els esquis, decidim muntar la tenda una mica abans d’arribar al Costabona, per provar com va amb una mica de vent, en Salvador se’n surt força bé i com que desprès de desmuntar-la ja son les 12:00 hores passades, decidim retornar i Aixa fer un bon tiberi a Vilallonga de Ter a Ca la Mercè.
Dos dies farcits d’activitat i de proves, que de ven segur li serviran al Salvador durant la seva propera aventura a la Yuckon Ártic Ultra.

Per primera vegada

Aquest matí he anat amb en Sergi a provar el meu regal de Reis, uns esquis de muntanya de segona mà, (por si no me gustaba), bé com que tot l’equip surt car vaig decidir que abans de comprar unes botes “al uso” provaria primer amb les Koflach d’alpinisme, em costa de dir-ho però en Sergi tenia raó, “te la vas a pagar”, bé no ha estat una sola caiguda, sinó que si baixant he intentat fer 20 viratges he caigut 30 vegades, però ha estat divertit.
Durant aquesta sortida a Bastiments, he tret varies conclusions, que pujar no te gaire dificultat suposo que avui l’estat de la neu tampoc l’oferia, evidentment que les botes d’alpinisme no son per baixar amb esquis de muntanya, i que no es el mateix baixar per una pista niquelada que per pilons de neu tova o dura, també us puc dir que em fan mal alguns muscles que no sabia que tenia i avui altres han fet les contraccions i elongacions mes vesties de la seva vida, en Sergi no ha pogut gravar la tombarella que he realitzat arribant al coll de la Marrana es podia presentar a qualsevol programa de vídeos d’hòsties.

Resumint, l’experiència a resultat magnifica tot i lo malament que ho he pasta baixant, però d’aquesta coses s’aprèn i quan he deixat en Sergi a Girona, m’ha faltat temps per anar a comprar unes botes d’esquí de muntanya a la botiga d’Aresta, per la propera ja no tinc l’excusa de les botes.

Comença el Circuït Catala de Raquetes

Aquest cap de setmana ha començat la cuarta edició del circuït catala de raquetes de neu a la estació d'esquí de fons de Tavascan, al Pallars Sovirà. Tal com esperabem la afluencia de raquetistes a estat magnifica amb uns 130 aproximadament, el recorregut no ha tingut cap complicació, ens van pujar amb el telecadira que te l'estació ja que dispossa tambè de una pista d'esquí alpí, i a partir d'aquí a caminar amb una neu seca que ens cobria fins el jonoll amb raquetes i tot, arrivats al coll de cima ens dirigim cap el pic de campirme de 2631 metres i posteriorment baixem cap a l'estany de mascarida, punt de control de l'anterior edició, ja nomès ens quedava baixar fins a l'estació.

Una excursió, de aproximadament unes 3 hores i mitja, tot xinoxano, ja que les proves no son competitives.

En aquesta ocasió hem anat tota la familia, els quatre i s'ens han afegit en Jordi i la Cristina, vàrem sortir de Sant Feliu el disabte al matí i vam arrivar a casa el diumenge a les 21 hores, un cap de setmana molt maco, amb una mica de mal temps el disabte però el diumenge amb un sol espatarrant i sense fred.

Ara a esperar la propera raquetada que serà el proper diumenge dia 25 de Gener a l'estació d'Aransa a la cerdanya.

Sistema de capes.

Avui dia, tota sabem que vestir-se per capes es fonamental a l’hora d’equiparse per realitzar activitats a l’aire lliure, vestir-se per capes es la millor forma d’aconseguir un major rendiment de la nostra roba i nostre en qualsevol situació i condició atmosfèrica.
Mitjança’n la combinació de les diferents capes que portem a sobre, aquest sistema ens perpetra adaptar-nos a la climatologia d’una forma optima, jugarem amb les diferents capes depenent del fred o el calor que faci.
La primera capa, interior tèrmica, la mes propera al cos te una funció bàsica que es la de afavorir un efecte termoregulador allunya’n de la nostra pell la humitat produïda per la nostra sudoració.
La segona capa aïllament tèrmic, el seu principal objectiu es la retenció del calor generat pel nostre cos i també es important el drenatge de la humitat que la capa anterior va expulsant.
La tercera capa es la de protecció, te la finalitat fonamental de aïllar-nos de les inclemències climatològiques, vent, pluja, neu i optimitzar el bon funcionament de les anteriors capes.
També hauríem de tenir en compte que la roba que fem servir no ens quedi excessivament grans, han d’ajustar-se al cos sense comprimir-lo, evitant Aixa que l’aire entre el nostre cos i les diferents capes sigui el mínim, d’aquesta forma no malgastarem energia en que el nostre cos escalfi un excés d’aire.

SPOT, un nou sistema de localització.

En Salvador Ribot, el nostre aventurer, em va comentar l’altre dia que els de l’organització de la YAU (Yukon Artic Ultra), la propera aventura a la que s’enfronta,
Li donarien un aparell que s’anomena SPOT ( Satelite Personal Tracker ), i nomes hauria de pagar l’alta del servei, es un aparell similar a les valises de localització que porten els vaixells en cas d’emergència ( Cospas Sarsat ) i que s’activen automàtica o manualment depenent del problema, resumiré un article de la revista desnivel en el que parla d’aquest enginy.
Spot es un dispositiu fabricat per la empresa nord-americana Globalstar, i que utilitza una xarxa de satèl·lits GPS de baixa orbita amb 48 satèl·lits, ( encara no te una cobertura total, però en breu comprarà varies xarxes mes pera cavar de cobrir el que li falta de territori, sense contar els dos casquets polars, de moment ). Es tracta de un Terminal de dimensions reduïdes, ( comparant-lo amb el de Cospat Sarsat ), i poc pes 209 grams que funciona amb dues piles de liti AA, esta especialment indicat per aquelles persones que es mouen per zones sense o amb una reduïda cobertura tan de telefonia com de radio, i amb condicions meteorològiques extremes, permeten des de qualsevol ordenador connectat a Internet un seguiment de la localització del portador d’aquest aparell, controlen la seva situació mitjança’n Googel Maps. A mes facilita l’enviament de missatges prefixats per advertir a familiars o amics on es troba l’usuari, si pot necessitar ajuda o qualsevol altre mesura de coordinació que prèviament s’agüi estudiat sense haver d’alertar als mitjans de rescat.
Això s’aconsegueix gracies a varies formes d¡utilització mitjança’n les quals, segons la urgència i la gravetat de la situació,es possible enviar un missatge de socors a la localització exacta per que els serveis d’emergència puguin acudir al rescat, o simplement un missatge d’ajuda per que els contactes de cadascú s’espiguen el que l’usuari necessita alguna cosa.
Un dels punta forts es la gran autonomia de funcionament que te, germanitzen fins 15 dies en modo Tracking, 7 dies en modo SOS i un any engegat sense utilitzar, sura a l’aigua, resisteix cops i caigudes des de un metre en tots els seus costats, i suporta temperatures entre -40º i +85ºC.
L’aparell de quatre funcions d’us, unes venen amb l’aparell com servei mínim i altres s’han de contractar:
911/SOS, en cas d’emergència greu, Spot envia la nostra posició GPS cada 5 minuts durant 7 dies al centre d’emergència GEO Aliance, que s’encarrega d’avisar als serveis d’emergència 112.
Help, Spot envia cada 5 minuts, durant una hora als destinataris prèviament acordats i que cada usuari pot configurar a la seva conta d’Internet, un SMS o un Email, indicant la nostra posició GPS sobre Google Maps.
Check IN serveix per comunicar la nostra posició, la qual arriba via SMS o Email la nostra posició GPS als nostres destinataris per localitzar-nos sobre Google Maps.
Track Progress, si contractem aquesta opció podrem activar l’SPOT per estar contínuament localitzats, gracies al senyal emitida per l’aparell i que indica la nostra posició GPS sobre Google Maps cada 10 minuts durant 24 hores.

Per mes informació http://www.findmespot.eu/sp/